Els reptes del Caliu Ilerdenc del s. XXI

La història del Caliu Ilerdenc li suposa una motxilla pesant que de vegades li resulta aclaparadora, però Manel Gigó l’assumeix com un repte més com a nou president d’aquesta entitat cívica de Lleida, nascuda el 1941, a redós del llavors nou règim polític franquista. Té molt clar que a la gent que identifica el Caliu amb èpoques polítiques pretèrites “se’ls va parar fa dècades el rellotge de la història, haurien de donar-li corda”. Després de sis anys de caliuenc, aquest empresari del sector tèxtil i comercial de Lleida va prendre possessió el passat mes de març com a onzè president de l’entitat rellevant al càrrec Pere Clapés.

“Aire fresc” a l’associació cultural més antiga de Lleida, amb 81 anys ja d’història a l’esquena. Gigó, última generació de la històrica botiga La Elegancia del carrer Major i hereu del no menys històric Lo Baratillo –del qual guarda amb afecte la memòria en forma de joguets a l’espera de materialitzar-se el seu somiat Museu de la Joguina–, afirma que “les associacions són un reflex de la societat en la qual viuen; per això, és lògic que als anys quarnata, cinquanta o seixanta, els seus membres combreguessin amb l’època, però el Caliu Ilerdenc modern que jo conec no té etiquetes partidistes. De fet, una norma inflexible de la casa és que mai hem demanat ni acceptat subvencions.

El Caliu es manté pels afiliats”. Val a recordar que Lleida va ser una de les ciutats més castigades durant la Guerra Civil. Moltes famílies i professionals de tots els àmbits la van abandonar de grat o per força.

I durant els primers anys de la postguerra, Lleida va rebre una allau de nous veïns arribats de fora de Catalunya. “El Caliu va ser un intent per part de lleidatans de tota la vida de mantenir els costums i tradicions de Lleida, sempre amb actes i trobades en els quals mai es va deixar de parlar en català”, recorda en aquest sentit Gigó.Ara té al davant un enorme repte: donar a conèixer i obrir més a la ciutat una entitat cultural que des de fora es veu com a elitista. Compta amb tot just una quarantena de caliuencs.

Tots homes. “No hi ha cap prohibició expressa perquè les dones puguin ser membres de l’entitat”, assegura Gigó. “És una tradició que hem de superar.

Vull que el Caliu s’integri a la ciutat com una entitat cultural moderna, sense marginacions”, afegeix.

La ‘caliuada’, tertúlia mensual amb taula i estovallesL’activitat estrella del Caliu Ilerdenc són les caliuades, les cites mensuals dels socis al voltant de taula i estovalles amb un convidat en una tertúlia sempre amb Lleida de protagonista. Sols la pandèmia va frenar les reunions al llarg de la seua història.

L’última, el mes passat, amb Joan Ramon González, que va explicar el retorn de la campana Mònica a la Seu Vella.