Brussel·les acorda reformar el control de les emissions dels vehicles
La Comissió Europea tindrà poders per sancionar directament els fabricants que incompleixin la normativa.
Cues a l'A-2 en sentit Lleida per l'accident d'un camió a Sidamon.
Els països de la Unió Europea (UE) van acordar aquest dilluns una posició comuna sobre el nou marc legislatiu comunitari per al control de les emissions contaminants dels vehicles que va proposar la Comissió Europea després del frau de Volkswagen. Per majoria qualificada, els Estats membres van donar llum verda al text proposat per Malta, que exerceix la presidència de torn de la Unió Europea, i que contempla, entre altres punts, atorgar a la Comissió Europea (CE) poders per sancionar directament els fabricants que incompleixin la normativa.
Els països van coincidir també a reforçar les proves d’homologació dels vehicles, realitzar controls a vehicles que ja estan al mercat i intercanviar informació per estandarditzar els "tests" a tota la UE. A més, van fixar el nombre mínim de controls per als Estats en un de cada 50.000 vehicles registrats en el seu territori l’any anterior amb proves en condicions de conducció real i no en condicions òptimes de laboratori.
El compromís adoptat pel consell de ministres d’Indústria dels països de la UE, reunits aquest dilluns a Brussel·les, servirà de base de cara a la negociació final amb la Comissió Europea (CE) i l’Eurocambra, i recull també que siguin els països els que cobreixin les despeses de les proves, podent gravar per això els fabricants que requereixin homologació. A més, els països petits amb escassos recursos podran sol·licitar a altres socis comunitaris que s’encarreguin dels "tests" en nom seu i es podran realitzar inspeccions sorpresa a les fàbriques automobilístiques.
La reforma legal avança mentre vuit països de la UE (Alemanya, Espanya, Grècia, Itàlia, Lituània, Luxemburg, Regne Unit i la República Txeca) s’enfronten a procediments d’infracció de l’Executiu comunitari, que els acusa de no haver controlat prou a alguns constructors.
La nova legislació, una vegada aprovada, habilitarà la Comissió per poder sancionar directament a les marques que incompleixin la normativa amb una multa de fins 30.000 euros per vehicle.
Fins ara Brussel·les només pot sancionar els països que no haguessin controlat adequadament als vehicles a través dels seus serveis nacionals d’homologació, de manera que la nova regulació persegueix reforçar la independència del sistema.
El que sembla exclòs és la creació d’una agència europea d’homologació, de manera que continuaran sent els països els que s’ocupin de controlar i homologar els vehicles al seu territori.
Durant el debat en el consell de ministres, Alemanya va advocar per un text final "que es pugui aplicar, que sigui viable" i en aquest sentit va demanar que la legislació inclogui "un lloc on resoldre litigis quan hi hagi diferents punts de vista" i que rebria les "avaluacions de la Comissió Europea (CE)".
França va demanar que Europa demostri que "ha après la lliçó del cas Volkswagen" i "no perdre massa temps" en aprovar la nova normativa, mentre que Bèlgica va recolzar "que s’intensifiqui el control, però que l’impacte per a les administracions nacionals sigui limitat", en tant que Luxemburg va recordar que "un de cada deu llocs de treball a la UE depèn del sector de l’automòbil".
Espanya, per la seua part, va subratllar que el nou marc legal "ha de ser adoptat i entrar en vigor en un termini de temps raonable" perquè "fabricants, autoritats d’homologació dels Estats membres i serveis tècnics" puguin adaptar-se a la nova normativa.
El setembre de 2015 va esclatar l’escàndol del "dieselgate", quan als Estats Units es va detectar que Volkswagen utilitzava programes informàtics fraudulents per enganyar en les proves. La resposta de la Unió Europea va ser la creació d’una comissió d’investigació sobre el frau i la proposta d’una adaptació de la legislació, que ara hauran d’ultimar Consell, Eurocambra i Comissió Europea perquè adquireixi caràcter de llei.
