Rajoy vol ampliar l'exempció de l'IRPF al 80% de pensions de Lleida

El vicesecretari de Política Social i Sectorial del PP, Javier Maroto, va avançar ahir que el Govern central vol eximir del pagament de l’IRPF els pensionistes que cobren rendes anuals de fins a 17.000 euros, la qual cosa, segons va dir, els permetrà guanyar poder adquisitiu “per la via de no pagar aquest impost”. Això suposaria que a la província de Lleida no haurien de tributar vuit de cada deu pensionistes, segons les últimes dades disponibles de l’Agència Tributària. En aquests moments, no paguen l’impost els pensionistes que no arriben a 12.600 euros. En el conjunt de l’Estat són 6,1 milions els pensionistes que cobren una prestació inferior als 900 euros al mes i, per tant, no pateixen retenció. En aquesta situació es troba a la província de Lleida entorn del 68% dels pensionistes. Tanmateix, si tenen altres ingressos, sí que tributen per l’IRPF.

Un jubilat de més de 65 anys i menor de 75 anys que cobra una pensió de 17.000 euros anuals (1.214,3 euros al mes) paga avui per IRPF 1.558,9 euros, segons Cinco Días. Si queda exempt de l’IRPF, la seua prestació neta passarà d’1.102,9 euros al mes a 1.214,3 euros, un augment del 10,1% (un total de 111 euros al mes).

“Mariano Rajoy ha eliminat l’IPRF per a tots els pensionistes que tinguin una pensió inferior a 860 euros al mes (la qual cosa equival a uns 12.000 euros anuals). Volem fer extensiva aquesta eliminació de l’Impost sobre la Renda fins i tot fins a arribar als 17.000 euros de pensió, és a dir, fer que més pensionistes guanyin poder adquisitiu per la via de no pagar l’impost”, va afirmar Maroto en declaracions a TVE.

El PSOE considera clarament “insuficient” l’exempció de l’IRPF a pensionistes perquè només beneficiaria l’11 per cent tenint en compte la tributació actual.

L’anunci es produeix després de les multitudinàries manifestacions de pensionistes a tot l’Estat, però es queda lluny de les demandes que han fet els jubilats. Reclamen que les seues prestacions es revaloritzin en funció de la inflació, davant el mínim increment del 0,25 per cent aplicat.

"Apujar més del 0,25% implica reduir despesa o elevar ingressos"

El Banc d’Espanya creu que el sistema públic de pensions està “garantit” amb les reformes del 2011 i el 2013 que contemplen escenaris de creixements econòmics “pròspers” i una revalorització de les pensions del 0,25 per cent, i adverteix que un augment superior a aquest nivell requeriria modificar alguns paràmetres del sistema pel costat de les despeses o dels ingressos.

Així ho va assenyalar ahir el director general d’Economia i Estadística del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, durant la presentació de les projeccions macroeconòmiques de l’economia espanyola (2018-2020), en la qual va advertir que el sistema de pensions s’enfronta a mitjà termini a riscos “molt importants” que es deriven d’una evolució demogràfica “molt adversa”.

Hernández de Cos va indicar que es preveu un augment “molt significatiu” de la taxa de dependència per als quaranta anys vinents, que s’arribaria a duplicar, si bé l’Estat espanyol va fer front a alguns reptes amb l’aprovació de les reformes dels anys 2011 i 2013, que van augmentar l’edat de jubilació i van incorporar alhora el nou índex de revalorització de les pensions i el factor de sostenibilitat a partir de l’any 2019.

Amb aquestes reformes i contextos macroeconòmics “pròspers”, que passen per incrementar la taxa d’activitat i reduir la taxa d’atur fins als països europeus homòlegs, augmentar la productivitat i una inflació a l’entorn del 2%, Hernández de Cos considera que les reformes garanteixen la sostenibilitat de les pensions a mitjà termini.

No obstant, aquesta garantia es contempla en un escenari d’increments de les pensions del 0,25 per cent o molt pròxims a aquest nivell durant els propers exercicis, ja que si la revalorització fos més gran es necessitarien mesures per poder garantir la sostenibilitat del sistema pel costat de les despeses o dels ingressos, segons indica el Banc d’Espanya.