TRIBUNALS ENTITATS BANCÀRIES
Rato culpa el Banc d'Espanya del fiasco de la sortida a borsa de Bankia
Afirma que només complia les ordres de l’institut emissor || Fiscalia sol·licita en el judici cinc anys de presó per a l’exministre i expresident de l’entitat
Imatge de Rodrigo Rato, expresident de Bankia, durant el judici a l’Audiència Nacional, ahir.
L’expresident de Bankia Rodrigo Rato va carregar ahir contra el Banc d’Espanya, culpant-lo del fiasco de l’entitat i situant-se com un simple executor dels dictàmens de l’organisme regulador. Va afirmar que la fusió de les set caixes que va donar lloc al grup BFA-Bankia es va emprendre per petició de l’institut emissor, i “no va deixar gaires opcions”, ja que la fusió era l’única manera de complir els requisits de capital. Rato va comparèixer ahir en el judici per la sortida a borsa de l’entitat que va presidir el juliol del 2011, el primer acusat a declarar. En aquest judici, l’exministre d’Aznar s’enfronta a una petició de la Fiscalia Anticorrupció de cinc anys de presó per delicte d’estafa a inversors. En cas de ser condemnat, aquesta pena se sumaria a la que ja està complint a la presó de Soto del Real per apropiació indeguda en el cas de les targetes black de Caja Madrid.
Rato va afegir que tant el Banc d’Espanya com el Govern coneixien “els budells” de Bankia perquè “hi tenia quinze persones, allà”, i va assegurar que si es va acordar integrar Bancaja va ser per “instrucció” expressa de l’organisme. Per aquesta raó va afirmar que la sortida a borsa de l’entitat, per la qual l’exministre és jutjat, va ser una decisió “legal” i “no empresarial” de la qual tant l’institut emissor com el Govern de l’Estat eren “totalment partidaris”.
Així mateix, es va mostrar satisfet per haver dotat l’entitat de 13.000 milions en provisions, més del que recomanaven els organismes públics, i va defensar que aquests sanejaments es fessin contra reserves i no contra el compte de resultats, com va succeir en totes les fusions fredes.
Rato va protagonitzar un interrogatori molt tens amb la fiscal Carmen Launa, a qui va interrompre i va respondre en un to altiu i molt taxatiu. Launa també es va dirigir en més d’una ocasió a l’acusat demanant-li que la deixés acabar. L’Audiència Nacional va rebutjar aplicar la doctrina Botín amb què s’establiria l’arxivament de la causa contra una persona si aquesta no és acusada pel Ministeri Públic o un particular. Així mateix, el tribunal va retirar l’acusació de falsedat comptable a Bankia, BFA i Deloitte.
