x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Els ingressos mitjans nets de les llars catalanes se situen en 13.527 euros per persona l'any 2018, un 1,4% més que l'any anterior

  • REDACCIÓ
Actualitzada 21/07/2020 a les 13:35

La taxa de risc de pobresa és del 19,5% l'any 2019 enfront del 21,3% del 2018

Dos treballadors d’un supermercat de Barcelona porten la compra a casa d’uns clients.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Dos treballadors d'un supermercat de Barcelona porten la compra a casa d'uns clients.

EFE

Els ingressos mitjans nets de les llars catalanes són de 13.527 euros per persona l’any 2018, un 1,4% més que l’any anterior, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). L’augment segueix la tendència dels darrers 7 anys i beneficia fonamentalment les dones de 65 anys i més, que han incrementat els ingressos un 9,6%. D’altra banda, els ingressos mitjans nets anuals de les llars catalanes van ser de 33.321 euros, un 1,7% més que l’any anterior. 

La taxa de risc de pobresa del 2019 millora 1,8 punts respecte de l’any 2018 i mostra que un 19,5% de persones se situen per sota del llindar de risc de pobresa (per tant, tenen ingressos baixos en relació amb el conjunt de la població). Per edats, el col·lectiu més beneficiat per aquesta baixada és el de les persones de 65 anys i més, la taxa de les quals se situa en 12,2%, 7 punts menys que l’any anterior. Dins d’aquest grup d’edat, les dones són les més beneficiades, ja que la seva taxa específica passa d’un 24,6% el 2018 a un 15,5% el 2019.

El llindar de risc de pobresa ha baixat un 2,8% i se situa en 10.674 euros en les llars formades per una sola persona. Aquest llindar (que es fixa en el 60% de la mediana dels ingressos per unitat de consum de les llars catalanes) acostuma a augmentar o disminuir seguint la tendència dels ingressos mitjans. Malgrat això, el perfil distributiu de la variació dels ingressos del 2019 ha provocat que el llindar baixi, tot i l’augment dels ingressos mitjans.

Per això, i contràriament al que va passar l’any passat, els indicadors de desigualtat denoten un lleuger augment. L’índex S80/S20 mostra com el 20% de les llars amb majors ingressos acumulen 5,4 vegades el que ingressen el 20% de les llars més desafavorides, mentre que l’any anterior era del 5,2. Així mateix, l’índex de Gini també té una variació negativa i passa d’un 30,3 el 2018 a un 31,2 el 2019. (Un índex de Gini igual a 0 indicaria màxima igualtat i 100 la desigualtat més extrema.)

La taxa AROPE disminueix en 1,1 punts i passa del 24,7% del 2018 al 23,6%. Dels tres components sobre els quals es construeix la taxa AROPE, n’hi ha dos que milloren: la taxa de risc de pobresa (que ja s’ha comentat que passa del 21,3% al 19,5%) i el percentatge de població en situació de privació material severa (que ha baixat i ha passat del 6,5 % al 5,7%). En canvi, el percentatge de llars amb baixa intensitat de treball (que l’any 2018 se situava en el 5,8%) el 2019 ha pujat fins al 8,3%.

Pel que fa a les privacions de les llars catalanes, les més freqüents l’any 2019 són no poder-se permetre una setmana de vacances a l’any (passa en un 27,6% de les llars mentre que al 2018 era en un 27,2%) i no poder fer front a despeses imprevistes (passa en un 26,1% de les llars mentre que al 2018 era en un 28,3%).

D’altra banda, ha disminuït el nombre de persones que viuen en llars i que afirmen no arribar amb facilitat a final de mes. Aquesta és la situació del 50,8% de la població el 2019, mentre que el 2018 era el 52,7%.

Les transferències socials, incloses les pensions, han incrementat la renda original de les famílies un 32,3%, mentre que l’any 2018 ho van fer en un 29,7%. El 61,7% de les llars catalanes han rebut almenys un tipus de prestació social (prestacions per vellesa, desocupació, supervivència, malaltia o invalidesa, així com ajuts per a la família, habitatges o estudis, entre altres). Del total de llars que han rebut prestacions, un 56,4% han estat per vellesa o supervivència i un 31,1% per atur. Un 29,6% d’aquestes llars han estat beneficiàries d’algun altre subsidi i prestació.

El llindar de risc de pobresa es calcula en funció de la distribució de la renda entre totes les llars del territori considerat. En el cas de Catalunya, com a referència es pot utilitzar el llindar propi de Catalunya (que només té en compte la distribució de la renda de totes les persones que viuen a Catalunya) o el del conjunt d’Espanya. L’Idescat aplica el llindar de Catalunya (10.674 euros per persona que viu sola), del qual s’obté una taxa de pobresa del 19,5%, mentre que l’INE aplica el llindar del conjunt d’Espanya (9.009,2 euros per persona que viu sola), del qual s’obté una taxa de pobresa del 13,9%

Taxa de risc de pobresa. Per nacionalitat, composició de la llar i relació amb l’activitat econòmica

La taxa de risc de pobresa abans de tot tipus de transferència social és del 43,6%. Aquesta taxa passa a ser del 26,4% quan es comptabilitzen les pensions de vellesa i supervivència i del 19,5% quan es comptabilitzen totes les transferències socials. L’any 2018 aquests percentatges eren del 41,0%, del 25,7% i del 21,3%, respectivament.

La nacionalitat és una de les variables estretament relacionades amb el risc de pobresa. Així, les persones majors de 16 anys de nacionalitat estrangera presenten una taxa de risc de pobresa del 50,1% (amb una pujada de 2,1 dècimes respecte a l’any anterior), mentre que en el cas de les de nacionalitat espanyola tenen una taxa de risc de pobresa d’un 13,0% (amb una disminució de 3,7 punts respecte a la de l’any anterior).

Segons la composició de la llar, la taxa de risc de pobresa disminueix 3,9 punts percentuals a les llars sense fills dependents i se situa en el 13,2%. En canvi, a les llars amb fills dependents augmenta 1 punt i se situa en el 26,3%. La taxa més elevada el 2019 és la de llars formades per un adult amb un o més fills dependents (46,9%).

La taxa de risc de pobresa en el treball (que ens indica la proporció de persones, en relació amb el total de població, que estan en situació de pobresa tot i estar treballant) millora en 2,3 punts i és del 12,1%. D’altra banda, la situació de les persones aturades l’any 2019 continua millorant per segon any consecutiu i tenen una taxa de risc de pobresa del 36,2% (4,2 punts menys que l’any 2018).

El lloguer imputat com a part de la renda

L’any 2019, la inclusió del lloguer imputat representa un increment d’un 13,6% en els ingressos mitjans de les llars catalanes. També milloren els indicadors de desigualtat, si es té en compte la renda en espècies que reben les llars que disposen d’un habitatge sense haver-ne de pagar un lloguer (lloguer imputat). L’índex S80/S20 passa del 5,4 al 4,8 amb lloguer imputat i l’índex de Gini, del 31,2 al 29,4.

Si es comptabilitzen els lloguers imputats com un ingrés més, la taxa de risc de pobresa es redueix i passa del 19,5% al 18,4%. En el cas dels col·lectius amb una propensió més alta a disposar d’habitatge en propietat, com és el cas de les persones més grans de 65 anys, la disminució de la taxa és més evident, i disminueix del 12,2% al 5,8%.

Sobre la necessitat de rebre ajuda per a béns bàsics

El 9,6% de les llars catalanes declaren haver demanat ajuda a familiars, amics o entitats privades o religioses per a aliments, roba o altres béns bàsics durant l’any 2019. Concretament, un 5,8% manifesten haver demanat ajuda a familiars i amics, un 1,7% a entitats privades o religioses i un 2,1% tant a familiars i amics com a entitats.

Sobre la pèrdua d’una font d’energia necessària per a la vida diària a causa de dificultats econòmiques

Un 2,2% de les llars catalanes declaren que durant l’any 2019 han estat privades d’una font d’energia necessària per a les activitats de la vida diària, per causes econòmiques (un augment de 0,9 punts respecte de l’any 2018).

Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre