L'escalada de preus costa 800 euros anuals en el salari dels lleidatans

La inflació s'ha disparat aquest any que és a punt d'acabar-se, amb la llum i els carburants, fins a un 6,4 per cent a les comarques de Lleida. Tanmateix, els convenis subscrits enguany a penes reflecteixen una millora del 2,27%. Així doncs, la pèrdua per a un sou mitjà a la província de Lleida s'atansa als 800 euros anuals.

Les dades estadístiques sonen en moltes ocasions fredes i distants, però quan es tradueixen en conceptes més propers la cosa canvia molt.

Aquest any el preu de la llum s’ha multiplicat per vuit i pràcticament portem setmanes en què es registren diversos màxims històrics. Així les coses, en els últims dotze mesos la inflació a Lleida s’ha disparat un 6,4 per cent, una xifra que queda molt lluny de la revalorització aplicada als sous i a les pensions. De fet, els convenis subscrits aquest any a Lleida a penes reflecteixen increments salarials d’un 2,27 per cent.

Dit d’una altra manera, els preus han crescut 4,13 punts percentuals que les nòmines de la immensa majoria dels lleidatans. Les últimes dades oficials de l’Agència Tributària situen el salari mitjà a Lleida en 19.495 euros. Així doncs, la gran diferència entre els increments dels preus i els augments salarials, qui n’hagi tingut, li costa de mitjana a cada lleidatà de l’ordre de 805 euros anuals.

Prorratejat en catorze pagues, incloent-hi les extraordinàries del desembre i el juliol, parlem de més de 57 euros mensuals.Els pensionistes rebran al gener una pagueta d’aproximadament 239 euros a Lleida per compensar l’increment de la inflació per sobre de les previsions, però no cobreix tot el desfasament. A més, en aquest cas es pren com a referència la inflació estatal, que és d’un 5,5 per cent, nou dècimes per sota de la de LleidaA aquest cost de l’IPC sobre les nòmines hem d’afegir-li a més que amb aquest sou ha d’afrontar uns serveis, com la llum, el gas o la gasolina i el gasoil que estan en plena carrera alcista digna de la Fórmula 1 per la seua acceleració. Facua-Consumidors en Acció calcula, amb dades de la primera quinzena d’aquest mes de desembre, que una família mitjana que tingui contractada la tarifa semiregulada sobre l’evolució del semiregulat PVPC (preu voluntari per al petit consumidor) tindrà una l’última factura de desembre de 134,45 euros.

Estem parlant de gairebé el doble que fa un any, en concret un 94,1 per cent per sobre dels 69,28 euros del mes de desembre del 2020.

L’IPC ha crescut un 52,5 per cent en els vint anys amb euros a la butxaca

L’1 de gener es compliran vint anys des que vam començar a tenir euros a la butxaca, encara que realment ja portava des del 1999 com a moneda oficial per a les operacions financeres. En aquestes dos dècades, la inflació a les comarques de Lleida s’ha incrementat en un 52,5%, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística.

Des que és la moneda única europea, el repunt és d’un 68,5%. Per posar-ne algun exemple, un cafè que es pagava a Espanya a 50 cèntims d’euro i ara es paga clarament més del doble. El famós Reflex Spray ha passat dels 5,86 euros que costa a les farmàcies fa vint anys als 12,32 euros de preu màxim establert en aquests moments.

Un litre de gasoil costava als pals de les gasolineres de l’ordre de 68 cèntims d’euro. Els preus publicitats pel ministeri d’Energia a Lleida aquest dimecres oscil·laven a Lleida entre els 1,164, a les estacions de servei més barates, i els 1,434. És a dir, que fa vint anys 30 euros ens permetien recarregar una mica més de 44 litres.

Avui a penes ens podríem proveir amb aquests diners entre alguna cosa més de 25 litres, en el millor dels casos, i no arribaríem a 21 si ho fem en la més cara.En aquests moments, la inflació s’està convertint en un dels grans maldecaps, amb previsions que la carrera a l’alça que s’aprecia des de l’estiu passat no té aparences de frenar-se a curt termini. Entre altres raons per a aquesta previsió hi ha, una vegada més, l’escalada dels preus de l’energia, des de la llum fins als carburants passant pel gas. En aquest context, els sindicats reclamen actualització de salaris mentre que els empresaris es resisteixen.