SEGRE

AGRICULTURA METEOROLOGIA

El canvi climàtic costa 550 milions al camp a l'any

En el conjunt de l'Estat espanyol, per la pèrdua de producció || COAG-JARC estima que és un 6% del valor que genera el sector

La cua del pantà de Canelles, eixuta l’agost de l’any 2019 per la sequera i les altes temperatures.

La cua del pantà de Canelles, eixuta l’agost de l’any 2019 per la sequera i les altes temperatures.MAGDALENA ALTISENT

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

El canvi climàtic ja passa factura al camp espanyol: cada any es perd el 6% del valor de la producció, més de 550 milions d’euros. Així es desprèn de l’estudi entorn de l’evolució del clima i els seus impactes en vinyes, oliverars, camps de cereal i deveses, presentat per COAG, organització de la qual forma part JARC. Apunta que dècades d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle han fet que els efectes del canvi climàtic siguin ja visibles.

En aquest sentit, de fet, es preveu que la temperatura mitjana global augmenti entre 1,5 i 2 ºC per a mitjans de segle, d’acord amb els dos escenaris climàtics futurs. L’agroalimentari seria un dels sectors més perjudicats per la seua elevada dependència del clima. L’estudi ressalta que, en general, un escalfament global d’1,5 °C es traduiria en una baixada de rendiments i la qualitat de la producció a les zones actuals de cultiu, però especialment en les més caloroses i àrides del sud peninsular.

Podria arribar a perdre’s més un 10% de la superfície més apta per als vins de qualitat a tot Espanya i podrien arribar a baixar entorn del 8% els rendiments del blat a Espanya. Amb un increment de 2°C, podria descendir més d’un 15% el rendiment de cereals com el blat en algunes regions, i la superfície de vinya d’alta qualitat podria caure un 20%.A partir d’un escalfament de 2,5 °C, les pèrdues més grans anirien associades a l’increment de l’estrès hídric en els cultius a causa de l’augment de l’evapotranspiració, per l’augment de les temperatures, i el descens de les precipitacions. Aniria acompanyat d’una major freqüència de sequeres, fins a cinc i deu vegades més alta si se superen els 1,5 o 2 °C.

A més, les pluges serien més intenses, la qual cosa generaria erosió, i es concentrarien en èpoques com la tardor, de manera que l’aigua seria menys aprofitable pels cultius. Aquests danys es podrien incrementar encara més per la incidència de plagues i malalties, que en el cas del blat podria arribar a fer pujar en un 60 per cent les pèrdues actuals. Prendre acció avui de forma urgent amb l’objectiu de mantenir l’escalfament per sota dels 1,5 ºC, és més eficient i menys costós.

“La prevenció del canvi climàtic, per tant, ens ajudarà a protegir la nostra agricultura i economia”, apunta Andoni García, responsable d’Acció Sindical de COAG.

El fre d’emissions de gasos, una mesura clauEncara que alguns efectes de l’escalfament ja siguin visibles, entendre les conseqüències dels riscos climàtics és la base per desenvolupar estratègies de prevenció del canvi climàtic i protecció del món agrícola, a base de finançament i polítiques regionals, nacionals i comunitàries, afirma COAG. L’autor de l’estudi, Pablo Resco, subratlla que “encara que existeixen mesures d’adaptació que podrien esmorteir una part de l’impacte, tenen una capacitat limitada que podria veure’s sobrepassada si no hi ha una reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a nivell global i a tots els sectors”.

Apunta, d’altra banda, que l’assegurança agrària, una de les peces clau a Espanya, podria tenir dificultats per oferir una cobertura assequible per l’increment del risc, un “aspecte que s’ha evidenciat en les dos últimes campanyes davant de la magnitud dels fenòmens climàtics adversos i extrems que han afectat la nostra agricultura”.

tracking