SEGRE

Escrivá advoca per destopar la base i la pensió màxima de forma "equivalent" i en un termini de 30 anys

Portarà al Consell de Ministres el reglament que desplega la llei d’impuls als plans d’ocupació "en les properes setmanes"

El ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá.

El ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá.Rircardo Rubio / Europa Press

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, ha assegurat aquest dilluns que el destopall de la base i la pensió màxima "equivalentment" i en un termini "gradual i suau" d’uns 30 anys contribuirà, juntament amb la sobrecotización introduïda pel Mecanisme d’Equitat Intergeneracional (MEI), a "omplir" d’ingressos el sistema de pensions en les dècades de 2030 i 2040, les més tensades per la despesa que suposaran les jubilacions dels 'baby boomers'. Durant la seua intervenció en un acte organitzat per la Fundació Seres, Escrivá ha recordat que el destopall de la base màxima i de la pensió màxima és una de les mesures que es vol pactar amb els agents socials com a part de les recomanacions del Pacte de Toledo i dels compromisos assumits per Brussel·les en el marc del Pla de Recuperació espanyol.

El ministre ha insistit que la pensió màxima a Espanya és "relativament baixa" en el sistema contributiu, ja que està entorn dels 40.000 euros anuals. "Destopar la base màxima i la pensió màxima alhora, equivalentment, i fent-ho de forma gradual i molt suau perquè no tingui un efecte significatiu sobre el cost laboral de les empreses, es pot fer en 30 anys, té la virtualitat que omple els ingressos les dècades dels 30 i els 40 (...), encara que des del punt de vista del sistema, a molt llarg termini, és neutral perquè recaptes abans i després pagues pensions més grans", ha explicat.

El ministre ha assenyalat que la despesa en pensions ronda el 12% del PIB, una mica per sota de la mitjana europea, i ha assegurat que mantenir-se en aquests nivells és "assumible". "Amb tot aquest conjunt de mesures volem estabilitzar més o menys aquesta despesa. Caldrà anar reajustant-lo en el temps, en els propers anys i dècades. El nostre punt de partida és manejable, però cal fer les mesures ara, amb visió a mitjà termini, i fer-ho de manera gradual per ajustar-les progressivament", ha defensat.

Escrivá ha explicat que les tensions en la despesa previstes per a les dècades de 2030 i el 2040 es deu a la jubilació d’una generació "molt ampla", la dels 'baby boomers', que segueix una generació "més estreta". Tanmateix, aquesta tensió en la despesa del sistema de pensions desapareix a partir del 2048 perquè la generació dels fills dels 'baby boomers' ja és d’una "mida similar".

Així, per afrontar aquestes tensions en les despeses, s’ha adoptat el MEI, que estableix una sobrecotización del 0,6% fins el 2032 i que no suposa "un canvi significatiu en els costos laborals de les empreses, però sí genera un estalvi significatiu" per a la Seguretat Social. I al costat d'això, ara es busca pactar amb els agents socials el deslímit progressiu de la base i la pensió màxima.

MARGE DE MILLORA EN LA JUBILACIÓ FLEXIBLE I PARCIAL

El ministre ha repassat algunes de les mesures que es van aprovar al primer bloc de la reforma de les pensions per garantir la sostenibilitat del sistema, com la millora del sistema de desicentius a la jubilació anticipada i el disseny de millors incentius perquè les persones demorin la seua jubilació. "Encara hem de treballar una mica més en mecanismes de jubilació flexible i de jubilació a temps parcial, que encara hi ha marge de millora en el sistema, però decidim començar per la jubilació demorada, que és la més general, i després anar treballant en altres categories", ha precisat. El ministre, que ha instat les empreses a aprofitar el talent dels seus treballadors 'sèniors’, ha recordat que els principals riscos de sostenibilitat del sistema tenen un component estructural (l’augment de l’esperança de vida) i un altre temporal (la despesa més gran|important derivada de les jubilacions dels 'baby boomers').

En el primer cas, el problema s’aborda aproximant l’edat efectiva de jubilació a l’edat legal, que serà de 67 anys el 2027, raó per la qual moltes de les mesures contingudes en la reforma de pensions van dirigides a aquesta objectiu.

Les últimes dos mesures adoptades com a part d’aquesta reforma són la introducció d’un nou sistema de cotització per als autònoms i la llei de plans de pensions d’ocupació, el reglament de desenvolupament del qual, actualment al Consell d’Estat, s’aprovarà en el Consell de Ministres "en les properes setmanes", segons ha avançat Escrivá. En un altre ordre de coses, el ministre ha volgut llançar un missatge a les empreses, sobretot a les que s’estan beneficiant de la situació econòmica actual, en al·lusió a les companyies energètiques i a les entitats financeres, a les quals el Govern espanyol aplicarà un impost extraordinari.

"El món empresarial ha d’entendre que des de l’àmbit públic hem de transmetre certeses a la major part de la societat (...) Hem d’entendre, entre tots, que el que hem de fer és protegir els qui més s’han vist afectats pel cost de l’energia i la inflació i això requereix polítiques redistributives. Han d'entendre que hem de reajustar els recursos perquè els que tenen menys renda tinguin un plus de protecció", ha insistit.

En aquest sentit, ha subratllat que els pensionistes, que ja tenen garantit el seu poder adquisitiu gràcies a la reforma de pensions, també han d’afrontar un sobrecost per la inflació i l’energia i requereixen una "protecció especial". "Em costa entendre per això el debat de si els pensionistes han de tenir garantit el seu poder adquisitiu", ha declarat Escrivá, que ha afegit que això no es debat en altres països europeus, on també és la norma la protecció del poder adquisitiu dels pensionistes.

tracking