Talents als Estats Units

Els Estats Units s’han convertit en una destinació atractiva per a esportistes que volen iniciar una carrera universitària sense deixar de ser esportistes d’elit. Una opció que és molt complicada a Catalunya i Espanya té un gran futur a l’altre costat de l’Atlàntic, on les universitats pugnen entre si per oferir beques que atreguin estudiants amb un currículum acadèmic brillant i que puguin elevar el nivell dels seus respectius equips esportius. La tenista Lorena Rouillón (Lleida, 30-8-1997) i el futbolista Pau Belana (Lleida, 13-2-1995) són dos esportistes d’elit lleidatans que han aprofitat l’oportunitat d’impulsar una trajectòria que semblava estancada al seu país, mentre cursen una carrera universitària amb una beca als Estats Units. Tots dos estudien psicologia. La Lorena ho fa a Mississipí, a la William Carey University, mentre que Pau ho fa a la University of Akron, a Ohio. I han recuperat la il·lusió de practicar l’esport que els apassiona.

“Jo des de petita que jugo a tenis al CN Lleida i formava part de l’equip de la Federació Catalana de Tennis a Lleida”, explica Lorena. “Vaig arribar a tenir un bon rànquing, però vaig deixar el tenis pels estudis i també perquè estava una mica cremada. Una amiga, Anais Goumar, em va parlar de la possibilitat d’anar als Estats Units i em vaig animar. Vaig tornar a entrenar-me i ara jugo a tenis i estudio. Tot l’equip de tenis de la meua universitat, 11 persones, som europeus.”

Universitats USA capten talents entre esportistes d’elit que tinguin bon currículum acadèmic

La història de Pau Belana té similituds. “Jo jugava en el futbol base del Lleida i als 14 anys em va fitxar el Barça. Vaig estar dos anys a la Masia i després dos més a l’Espanyol, d’on me’n vaig anar cedit a la DAMM”, explica. “La il·lusió de jugar a futbol no la vaig perdre, però a aquest nivell cada any hi ha tries i jo no les vaig passar. Notava que el nivell en el qual estava no em deixava satisfet i no em venia de gust acabar a Primera Catalana. Robert Ferrer, un amic de l’Espanyol, em va comentar l’opció d’anar als Estats Units. Vaig fer els contactes i vaig tenir la sort que dos universitats m’oferien una beca completa, així que vaig poder elegir la que més s’adaptava al que jo volia per qüestió d’estudis”, afegeix en aquest sentit.

Tampoc es tracta d’una sortida fàcil, ja que el nivell d’exigència és molt alt. Han de treure bones notes, mentre que el seu rendiment esportiu també ha de ser alt. “Jo he recuperat la il·lusió pel tenis”, afegeix Lorena. “Fa dos anys que estic allà i la meua idea és acabar la carrera de psicologia i després fer un màster, però ja veurem si el faig allà o aquí.” Esportivament, l’equip de tenis de la universitat de Lorena ha quedat en cinquena posició en els campionats estatals.

Pau també fa dos temporades que hi és. “En la primera vam arribar a semifinals en el torneig estatal i vam perdre amb la universitat de Stanford, una de les més potents. Això ens va deixar les expectatives molt altes i aquesta temporada hem quedat eliminats en la segona ronda dels Nacionals, cosa que ha estat una decepció”, explica.