SEGRE

PIRAGÜISME DISTINCIONS

Homenatge a un pioner

Joaquim Larroya, olímpic a Roma 1960, ja té la seua fotografia al gimnàs del Centre Saül Craviotto || “També havia d’anar a Tòquio i Mèxic”, lamenta

Joaquim Larroya, tercer per l’esquerra, davant de la foto que es va instal·lar ahir al gimnàs.

Joaquim Larroya, tercer per l’esquerra, davant de la foto que es va instal·lar ahir al gimnàs.JCMC

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

“Com ha canviat el piragüisme, amb aquestes instal·lacions i aquest gimnàs. A la meua època no teníem res. Havia d’haver nascut 15 anys més tard!”, fa broma Joaquím Larroya (Lleida, 6-10-1937), un pioner d’aquest esport a Lleida i olímpic als Jocs de Roma 1960 i que des d’ahir ja té la seua foto col·locada al gimnàs del Centre de Piragüisme Saül Craviotto. “Quan inauguràvem el Centre el 2013 vam dir que posaríem les fotos dels olímpics”, explica Francesc Oronich, delegat a Lleida de la Federació Catalana de Piragüisme. “En el seu dia vam posar la de Saül a Pequín, ara la de Quimet a Roma i ens queden per posar la de Damià Vindel a Atenes i les de Saül a Londres i Rio de Janeiro. Tant de bo també posem la de Tòquio 2020”, explicava Oronich a l’acte al qual també va assistir el president de la Federació Catalana, el lleidatà Joan Ignasi Rosell; el regidor Joan Queralt; el delegat territorial d’Esports de la Generalitat, Joan Segura i el president del Sícoris Club, Eduard Abella.

Larroya, de 81 anys, va agrair l’homenatge i va assenyalar que “estic orgullós que, tants anys després, el piragüisme lleidatà continuï donant olímpics”. Quimet explica que “fins fa tres anys encara anava amb la piragua. Ho vaig haver de deixar quan em van posar pròtesi als genolls”. I encara que han passat molts anys, continua lamentant que, malgrat guanyar-se la classificació, no va poder acudir a més Jocs Olímpics. “Havia d’haver anat a Tòquio 1964 i a Mèxic 1968”, explica. “però per a Tòquio jo era l’únic piragüista que va fer marca i van decidir que no hi anés perquè no hi havia ningú més. I a Mèxic va ser l’alcalde, Casimiro Sangenís, que no em va donar el permís. Jo era funcionari municipal i em va posar com a excusa que als meus companys no els agradaria que marxés tant de temps. Li vaig dir que prendria aquells dies de les meues vacances i em va respondre que demanés l’excedència. Decebut, em vaig retirar amb 31 anys. No hi havia el suport d’ara. Havia d’haver nascut 15 anys més tard”, insisteix entre rialles.

tracking