El Lleida es retroba amb la victòria després de set jornades sense fer-ho

Gairebé dos mesos ha necessitat el Lleida per tornar a guanyar un partit. Després de set jornades sense vèncer i d’haver encadenat quatre derrotes en els últims encontres, per fi es va retrobar ahir amb la victòria. Va derrotar per 2-0 un Peralada inofensiu, amb la qual cosa es manté a quatre punts de la zona de play-off i, per tant, amb 12 en joc, amb opcions de classificar-se entre els quatre millors de la fase regular. Això sí, no té marge d’error.

Va ser una victòria més plàcida del que s’esperava per a un Lleida que, en les últimes jornades, ho ha passat malament fins i tot amb els equips de la zona de descens, una cosa impròpia d’un equip que vol lluir l’etiqueta d’aspirant al play-off. Va debutar Álex Felip i amb la seua presència el centre del camp es va mostrar més consistent, i va tornar a jugar Marc Martínez, que tant ha trobat a faltar Oliva.

Va ser una victòria solvent i també plàcida, perquè el Peralada va exigir molt poc als lleidatans. Una sola rematada entre els tres pals és molt poc bagatge ofensiu. Esclar que, en això, algun mèrit té el Lleida, que va millorar notablement la seua imatge respecte a les últimes jornades, malgrat que el cert és que el llistó estava molt baix. Tot i així, la primera oportunitat va ser per al filial del Girona. Amb prou feines havia transcorregut un minut de partit quan Andzouana se’n va anar per la seua banda, va entrar a l’àrea del Lleida i va rematar fora. Semblava que el malson continuaria, però només va ser això, un malson. El Lleida va aconseguir molt aviat el control del matx, tot just va cometre errors darrere, amb la qual cosa el Peralada no trobava espais; el centre del camp era molt sòlid i només faltava més presència en atac. Un parell d’arribades amb rematades altes de Mousa (10’) i Joan Oriol (21’) van precedir l’1-0 (36’), que va arribar en l’única rematada ben dirigida del Lleida en tota la primera meitat. Pedro Martín va rebre una pilota a l’àrea, va intentar rematar, la bimba va quedar solta a l’àrea i Xemi la va introduir a la meta visitant. El gol va reforçar la fe del Lleida en si mateix, per la qual cosa en la segona part va arrancar ja amb ganes de sentenciar el duel. Ho va intentar Cano, que va mostrar espurnes del joc que pot fer, i Pedro Martín, que també tenia ganes d’acabar amb la sequera particular. No marcava des de l’última victòria lleidatana al camp del València Mestalla. El pitxitxi del Lleida va patir un clar penal en el minut 57 i ell mateix es va encarregar de transformar-lo en el 2-0. El Peralada va intentar raccionar, però ja era tard i l’empenta amb prou feines li va donar per protagonitzar un parell de rematades desviades. El Lleida ja no es va deixar sorprendre i va mantenir la solvència fins al final. Ja té la victòria que tant demanava Oliva. Ara, a veure si és capaç de donar-li continuïtat.