x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Al mapa per l'esport

Actualitzada 18/11/2019 a les 13:32

Almacelles, Ponts, Bell-lloc, Ribera d’Ondara i Benavent van tocar el cel assolint amb els seus equips categories d’elit || Gestes en futbol, voleibol, bàsquet i hoquei gairebé irrepetibles

Jugadors dels equips cadet i infantil durant la recepció al Govern Civil pel doblet estatal el 1976.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Jugadors dels equips cadet i infantil durant la recepció al Govern Civil pel doblet estatal el 1976.

SEGRE

Almacelles, Ponts, Bell-lloc, Ribera d’Ondara i Benavent són poblacions que gràcies a l’esport van tocar el cel assolint categories d’elit o bé cotes difícilment repetibles. Els seus èxits esportius en disciplines d’equip com el futbol, el voleibol, el bàsquet o l’hoquei sobre patins van situar aquestes localitats al mapa.

 

Jaume Galán porta des del mes de juny com a president del Club Patí Bell-lloc. Va jugar de nen als equips de la base del club i l’objectiu és recuperar en la mesura que sigui possible els temps d’esplendor de l’hoquei a la localitat.

“Actualment estem fent extraescolars per recuperar la base del club i tenim a l’estructura l’escoleta, un equip prebenjamí i el sènior de Primera Catalana. Es tracta d’una gran motivació i tot un repte perquè el 2022 complirem cinquanta anys d’hoquei a Bell-lloc”, explica en aquest sentit Galán.

 


De la mà dels germans Canela, president i entrenador, va arribar a la Preferent

 

El seu antecessor al càrrec, David Creus, ha passat per tots els estaments del club. Des de jugador de la base i del primer equip fins a entrenador i president. Recorda aquells bons temps quan l’equip jugava a Primera Nacional, l’avantsala de la màxima categoria.

“En aquella època es va ajuntar una molt bona fornada de joves jugadors del poble a més d’alguns que ens deixava l’Igualada, que era l’equip més potent del moment i amb els que no li cabien al filial. Comptàvem a més amb un bon entrenador, Jordi Boadella, que havia jugat amb els germans Folguera. Però és complicat repetir-ho”, explica David Creus amb certa tristesa.

“Ara som a Primera Catalana que és on ens toca”, assegura Creus. “Si hi ha una cosa maca al Bell-lloc és que som un club molt familiar i que passa de generació en generació. El meu fill juga ara i jo he passat per totes les funcions”, afegeix.

Malgrat la gran afició per l’hoquei que hi ha a Bell-lloc, les circumstàncies han canviat molt i les noves tecnologies utilitzades com a alternativa de lleure han afectat la pràctica esportiva, tal com assenyala Jaume Galán: “Com diu un bon amic meu, quan s’encén una pantalla s’apaga un nen. Així doncs, des del Club Patí Bell-lloc animem tots els nens i nenes de la localitat que passi el contrari: apaguem les pantalles i encenguem els nens.”

Com va passar amb el CFJ Mollerussa a finals de la dècada dels vuitanta amb el seu sonat ascens a Segona divisió, que va donar a conèixer la capital del Pla d’Urgell no només a nivell estatal sinó a tot el món, altres poblacions lleidatanes molt més petites van aconseguir en el seu dia situar-se al mapa gràcies a l’esport. I no parlem d’esportistes individuals com poden ser els germans Márquez a Cervera, el dakarià Isidre Esteve a Oliana o el basquetbolista Pierre Oriola a Tàrrega, per citar-ne només uns exemples, sinó que es tracta de gestes col·lectives que van aconseguir els equips.

A Almacelles, població d’una mica més de 6.700 habitants, la nostàlgia pel voleibol envaeix una localitat que no compta ara amb un referent en aquest esport. Tot va començar al col·legi San Antonio, que fa anys que està abandonat, quan entre el 1968, quan va guanyar el primer títol, fins al 1983, quan va obtenir l’últim, es va convertir en tot un referent del voleibol espanyol. Va guanyar cinc campionats d’Espanya, en més de gairebé quaranta provincials, i va suposar la consolidació d’una generació de jugadors que van acabar competint amb l’equip local, el reanomenat ARCA Almacelles, a Divisió d’Honor després d’ascendir la temporada 1982-83. Un dels moments més emotius va ser el doble títol d’Espanya cadet i infantil que va aconseguir el col·legi San Antonio el 1976 i que va donar lloc a una rebuda en gran als campions amb rua inclosa pels carrers d’Almacelles (més informació en aquest enllaç).

A Ponts, població de 2.600 habitants, va arrelar el bàsquet gràcies a l’Aracena, un equip atípic i itinerant (el municipi de la Noguera era la seua cinquena seu) que va aterrar a la localitat el 2001 de la mà d’un empresari editorial, Julio Gálvez, que va crear un club al qual va posar el nom del poble de Huelva on va nàixer el seu pare i que va recalar en terres lleidatanes perquè la seua dona era de Bellvís. El club va començar competint en una lliga d’empreses a Barcelona i quan l’Aracena es va federar, jugant en diversos municipis barcelonins, el seu primer tècnic va ser una dona, Carme Lluveras. Així d’innovador i disruptiu era Julio Gálvez, que s’encarregava de la pràctica totalitat de les despeses de l’entitat. Va mantenir el club a Ponts tres temporades (de la 2001-02 a la 2003-04) i va aconseguir ascendir a la LEB, avantsala de l’ACB. L’afició pontsicana va poder gaudir en viu de jugadors ex-ACB com Joan Peñarroya (ara reputat tècnic) i Rafa Talaverón, però sens dubte l’estrella en potència era l’entrenador, un joveníssim Xavi Pascual que després guanyaria, entre molts altres títols, una Eurolliga i quatre Lligues ACB amb el FC Barcelona. La marxa de Ponts de l’Aracena el maig del 2004 va propiciar la creació de l’actual Club Bàsquet Ponts.

Bell-lloc, el poble dels estics

Diu l’actual president del Club Patí Bell-lloc, Jaume Galán, que “no hi ha casa al poble que no tingui un estic d’hoquei penjat a la porta”. Tanta és l’afició a l’hoquei patins en aquesta localitat de 2.200 habitants de la qual han sortit llegendes d’aquest esport com els germans Carles i Albert Folguera, així com jugadors importants com Roger Bosch o els actuals Pol Franci, Mar Franci o Aleix Marimon. L’hoquei a Bell-lloc es remunta als anys setanta a través del Llista, que hi anava a entrenar-se perquè no tenia pista coberta. Però l’actual Club Patí Bell-lloc es va fundar el 1986 i la seua gesta esportiva va ser ascendir el 1994 a la llavors Primera Nacional (actual OK Lliga Plata i avantsala de la màxima categoria), on va estar durant onze anys i disputant derbis amb el Llista.

El municipi de Ribera d’Ondara compta amb 422 habitants, segons el cens de l’any passat, repartits en tretze entitats, algunes de les quals no arriben ni a la desena de persones. El FC Ribera d’Ondara, que juga actualment a Quarta Catalana, es va fundar el 1977 i va protagonitzar la seua gran gesta quan el 1996 va ascendir a la Regional Preferent, una categoria extinta que va estar entre el futbol regional i Tercera divisió i després absorbida per Primera Catalana (encara que van arribar a conviure les dos). Va descendir l’any següent i va tornar a pujar al cap de dos anys, i va perdre la categoria el 1999. Va ser un pas fugaç per l’elit (tenint en compte les dimensions del municipi), però molt recordat i que va posar el club i la població al mapa català. El club el portaven els germans Canela, el Josep –xòfer de l’aleshores conseller Francesc Xavier Marimon– n’era el president i alma mater del projecte i el Joan, l’entrenador. Josep Canela va prendre les regnes del club el 1992 i en quatre anys el va portar des de Tercera Regional (era llavors l’última com ara és la Quarta Catalana) fins a Preferent.

El ‘miracle’ del Benavent

Benavent, amb una població actual de 1.468 habitants, la va fer encara més sonada que el Ribera d’Ondara amb el seu equip de futbol. I va tenir un gran protagonista, el que posteriorment va ser vicepresident de la Federació Espanyola i president de la Catalana de Futbol Andreu Subies, que va portar el club de la seua localitat des de Tercera Regional fins a Tercera divisió. Cinc ascensos en deu anys. Subies va compaginar durant alguns anys el càrrec de president, al qual va accedir el 1999, amb el de jugador de la plantilla. El primer any, l’equip malvivia a Tercera Regional, i poc temps després un gol seu de falta a l’últim minut del partit de tornada de la promoció d’ascens al Bellcairenc va servir perquè ascendissin a Primera Regional. Quan se’n va anar del club Subies, el FC Benavent es va acabar fusionant amb l’Ascó i durant dos anys no hi va haver futbol a la localitat.

 

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre