El Lleida goleja el Vila-real B, un rival directe en la lluita pel 'play-off', i ratifica la seua condició de candidat seriós a l'ascens

El Lleida va ratificar ahir que és un ferm candidat al play-off d’ascens a Segona divisió A. Ho va fer amb una incontestable golejada sobre el Vila-real B (3-0), un rival directe al qual guanya per l’average i davant del qual va sumar tres valuosíssims punts que el situen cinquè, a tres de la zona de play-off i a quatre del líder, el Castelló. La contundent victòria permet al Lleida prolongar la ratxa a la Lliga, on encadena set jornades sense perdre, però també al Camp d’Esports, on aquesta temporada acumula tretze jornades sense perdre, la qual cosa suposa un rècord absolut en la història del club. El d’ahir va ser un triomf coral. Va començar amb Pau Torres, que va posar una providencial mà a Mújica quan només havien passat quatre minuts, en la que era la primera arribada del Vila-real B a l’àrea blava i amb la qual va salvar el 0-1. Va seguir amb la defensa, molt ferma i sòlida durant tot el partit i que va aconseguir deixar la porta a zero davant del millor visitant de la Lliga. El centre del camp va mantenir sempre una pressió alta que no deixava moure’s amb comoditat els jugadors castellonencs i la davantera va crear molt de perill, amb Liberto empipant sempre des de la seua banda i amb l’equip, ahir sí, mostrant una efectivitat que li ha faltat en altres ocasions. Van acabar en gol tres de les cinc rematades que va fer entre els tres pals.

El partit era un duel entre dos candidats al play-off i no va defraudar. Va ser tot un luxe per a una categoria com la Segona B. Per descomptat, hi va contribuir molt que el Vila-real B no va sortir ni a especular ni a tancar-se. Va ser un partit d’anada i tornada que, això sí, va començar amb un gran ensurt. Als quatre minuts Mújica, un reforç d’hivern de luxe per a l’equip castellonenc, es va plantar davant de Pau Torres, va intentar superar-lo, però el porter lleidatà va estirar la mà per evitar el que semblava el primer gol del matx. Va reaccionar ràpid el Lleida amb una rematada excessivament creuada de Raúl (6’) i el Vila-real B va tornar a posar a prova Pau Torres amb un xut ras d’Edu Espiau, que el de Capellades va parar amb solvència (23’).

Va arribar llavors la jugada clau del duel. En el minut 26 el Lleida va treure un córner i Andrei, a l’intentar rebutjar la pilota aèrea, la va tocar amb la mà. L’àrbitre no va dubtar a xiular penal i Marc Martínez el va transformar en l’1-0 (27’).

Els dos equips continuaven llançats en atac. Xemi va tenir el 2-0 amb una gran rematada de cap que Fuoli va enviar a córner (32’) i Mújica va tornar a tenir un mà a mà amb Torres, que de nou va guanyar la partida al davanter (41’). Al mig d’aquestes dos accions l’àrbitre va perdonar l’expulsió a Andrei. Havia vist una groga a l’acció del penal i, en el minut 37, va protestar una decisió del col·legiat. Aquest va treure la targeta, però a l’adonar-se que ja en tenia una, s’ho va repensar i no l’hi va mostrar, entre les protestes de públic i jugadors.

El millor estava per arribar. En el minut 43 Xemi va agafar una pilota fora de l’àrea i va llançar una potent rematada que es va colar per l’escaire per fer pujar el 2-0 al marcador. Així va acabar la primera meitat.

El Lleida va sentenciar el partit tot just arrancar el segon acte. Liberto va tornar a demostrar que la banda esquerra és seua, se’n va anar cap a l’àrea i va llançar una mesurada centrada que, de nou, Xemi va portar fins al fons de la xarxa (3-0, 48’). Quedaven 40 minuts i, encara que els dos equips van mantenir una fèrria lluita, aquesta va tenir lloc a la zona ampla del camp i les arribades d’uns i altres no es concretaven en ocasions de gol.

Al final del partit el Lleida va celebrar amb l’afició, amb més eufòria que mai, un triomf de gran importància amb què fa un cop d’autoritat a la Lliga.