SEGRE

DEPORTES

El lleidatà Aleix Febas ha debutat aquesta temporada a Primera amb el Mallorca: “Ha valgut la pena el sacrifici”

El lleidatà Aleix Febas ha debutat aquesta temporada a Primera amb el Mallorca || Als 13 anys va deixar Almacelles per fitxar per l’infantil del Reial Madrid

Aleix Febas, confinat al seu domicili de Palma.

Aleix Febas, confinat al seu domicili de Palma.

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Aleix Febas Pérez (Almacelles, 2-2-1996) va deixar casa seua i la família als 13 anys amb el somni d’obrir-se camí en el futbol i arribar un dia a la Primera divisió. Va canviar el Lleida per l’infantil del Reial Madrid i aquesta temporada, amb 23 anys, ha debutat a la màxima categoria amb el Mallorca. “Ha valgut la pena el sacrifici. Quan em va trucar el Mallorca vaig veure complert un somni i no m’ho vaig pensar”, explica Aleix, des del confinament al seu domicili de Palma.

Per arribar a Primera va anar superant etapes al planter del Madrid, va jugar dos temporades al Castella, després dos cessions a Saragossa i Albacete, ambdós a Segona i l’estiu passat “em van donar l’opció de jugar a Primera. No em veien jugant amb el primer equip”. Admet que al principi no va ser fàcil estar fora de casa. “Tenia 13 anys, jo era introvertit i tímid i vaig deixar la família i els amics. Però lluitava per un somni”, explica.

Febas ha jugat 23 dels 27 partits de la Lliga, en 18 dels quals com a titular, i acumula 1.400 minuts

Admet que “si no hagués arribat a Primera diria que no hauria valgut la pena, però a l’arribar, sí. El camí ha estat dur però ha valgut la pena”.

Del Madrid només té bones paraules. “És un club increïble, amb un bon col·legi, bones instal·lacions, un dels millors planters... Vius en una bombolla. Cada any és una supervivència, si consideren que no vals te’n vas fora. Però jo em vaig fer un nom i no em puc queixar. Per arribar cal ser molt bo i és difícil si véns des de baix. Amb mi es van portar molt bé i sempre em vaig considerar ben valorat”, afegeix.

El jove centrecampista, que al Mallorca ha jugat en 23 dels 27 partits de Lliga i en 18 ho ha fet com a titular, acumula 1.400 minuts. Li agradaria que la Lliga es reprengués, però “volem estar protegits. La salut nostra i la dels que conviuen amb nosaltres és important i estem exposats amb els viatges, els hotels...”

Confessa que s’avorreix bastant per la falta d’activitat. “Al matí faig els exercicis que ens dóna el club, de vegades fem entrenaments tots junts per videotrucada, això ho fa més amè i permet que no perdis el contacte, després trec a passejar el gos, dino i... llavors sí, a la tarda és força avorrit. Amb la meua parella veiem sèries, pel·lícules i m’he tornat a enganxar a la Play (riu). Feia 5 anys que no jugava”.

Recorda que tot es va desencadenar en qüestió d’hores. “Havíem guanyat l’Eibar 1-2 i ens venia el Barça. Ens entrenàvem per preparar el partit i cap a final de setmana van dir que es parava la Lliga.” Afegeix que també ho passa malament al ser lluny de la família en aquests moments. “Et preocupes per tothom.” I confia que, d’una manera o una altra, el Mallorca continuï a Primera. Té tres temporades més de contracte.

tracking