El Força Lleida se sobreposa a les baixes d'última hora i tomba el Granada per sumar la primera victòria

L’ICG Força Lleida ja sap el que és guanyar aquesta temporada. Ho va fer patint gairebé fins a l’últim segon (83-79), però va acabar tombant un dels favorits, un Granada que arribava invicte i que es va trobar amb un rival molt seriós i que va fer oblidar la desfeta de l’altre dia a Alacant. Sobris en defensa, tret de l’inici, i precisos en atac, la seua assignatura pendent, els de Gustavo Aranzana es van sobreposar a les baixes d’última hora de Vecvagars, per lesió, i Feliu, per qüestions personals, i van sumar un triomf de molt de valor.

L’inici de partit de l’ICG no va ser bo a la seua cistella. La zona lleidatana era un passadís per a les penetracions dels granadins, que van firmar les cinc primeres cistelles de la mateixa manera, les tres primeres safates de Lluís Costa i les altres dos de Murphy a cèrcol passat. Aquest parcial de 2-10 va permetre al Granada capgirar el 5-0 inicial dels de negre, que sort van tenir de l’efectivitat d’Eddy Polanco. El dominicà va fer un pas al capdavant i va exhibir el seu privilegiat canell. Els seus tretze punts en aquest primer quart, amb tres triples, van evitar no només l’enlairament dels nassarites sinó també que el seu equip arribés a manar per una màxima renda de vuit punts (22-14), reduïda al final a cinc (24-19) després del triple gairebé sobre la botzina de Bropleh.

El Força Lleida havia millorat, i molt, la seua efectivitat en el tir respecte als dos anteriors partits i la concentració era màxima, com ho demostra que no va perdre ni una sola pilota en aquest període i dos fins al descans. El segon quart ja va ser una muntanya russa. Tampoc no van entrar bé els lleidatans i Aranzana, després d’una mala sacada de banda, va tornar a ficar Polanco, que només va descansar dos minuts en tota la primera meitat i sis en tot el partit. L’ICG va recuperar aviat els set punts d’avantatge (28-21), però un parcial de 0-8, amb dos triples consecutius de Bortolussi i Bropleh, van obligar el tècnic val·lisoletà a parar el partit (28-29). Les instruccions no van fer efecte perquè els granadins encara van rebaixar més el desavantatge fins a invertir el marcador (32-33).

Va ser l’última vegada que els andalusos manarien en l’electrònic. Va tornar a aparèixer Polanco, es va sumar Chapela des dels 6,75 i Buchanan va començar a fer mal a la pintura, tot per donar cinc punts de renda a l’ICG al descans (45-39). Un parcial de 6-0 a la tornada dels vestidors va establir una altra màxima renda, ara de 12 gols (51-39), cosa que va obligar el tècnic rival a parar el duel. Va reaccionar el Granada amb un parcial de 0-7 (53-48), però dos cistelles seguides de Bulic, ahir molt millorat, i dos triples de Polanco –ja portava 5 de 6 intents– van tornar la renda per sobre dels deu punts, reduïda a nou al final del període (67-58).

Però estava clar que no seria gens fàcil, i això que l’ICG es va posar tretze a dalt en el minut 33 (74-61) després de set punts seguits de Sierra, que contrarestava el triple de Costa. Però allà es va aturar la producció de l’ICG Lleida, que va entrar en pànic, i més després que el Granada se situés a només dos punts (77-75) arran d’un demolidor parcial de 3-14, amb 1:14 minuts encara per jugar-se. Una cistella de Buchanan amb assistència de Sierra va donar aire als d’Aranzana, que van certificar la seua primera victòria amb dos tirs lliures de l’aler madrileny, ahir determinant.