x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Sis fets històrics en la vida de Maradona

  • EFE
Actualitzada 25/11/2020 a les 18:32
Sis fets històrics en la vida de Maradona

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Sis fets històrics en la vida de Maradona

EFE

La vida de Diego Armando Maradona va desbordar rius de tinta i va necessitar volums per incloure-la. Però sens dubte, la notícia aquest dimecres sobre la seua mort, als 60 anys d’edat, farà que aquests rius de tinta semblin des d’ara insuficients.

El seu debut com a futbolista a Argentinos Juniors, la seua història d’amor amb el Nàpols, el cel que va tocar en el Mundial de Mèxic'86 i l’infern al qual va caure en el d’Estats Unidos’94, els seus problemes de salut i la seua trajectòria com a entrenador són tot just sis dels fets històrics de la vida de Maradona, que aquest dimecres va morir d’una aturada cardíaca a la seua casa a Buenos Aires.

.1. DEBUT COM A FUTBOLISTA

Va debutar el 20 d’octubre de 1976, a deu dies de complir els 16 anys. Ràpidament va enlluernar els seguidors.

Malgrat els seus llampecs, va quedar fora de la selecció que dos anys després es consagraria campió del Mundial de l’Argentina.

El destí li va deixar aviat l’oportunitat de la revenja ja que un any després, el 1979, es va consagrar campió juvenil al Japó al capdavant d’una generació fantàstica.

.2. EL REI DE NÀPOLS

Després de destacar a Boca Juniors, el club del qual és seguidor, i el Barcelona, el 1984 va arribar al Nàpols. Va participar en la construcció d’un equip que va fer història i no ha tingut parell.

Es va tornar ídol absolut del club al guanyar dos títols de Lliga (1986-1987 i 1988-1989), una Copa Itàlia (1986-1987), una Copa de la UEFA (1988-1989) i una Supercopa d’Itàlia (1990).

.3. MUNDIAL DE MÈXIC 1986

Va poder haver estat una campanya desastrosa, ja que molt pocs creien en aquesta selecció de Carlos Bilardo.

Però, contra tots els pronòstics negatius, l’equip Albiceleste es va consagrar a Mèxic'86 amb contundència com a campió del món per segona vegada en la seua història. No n’hi ha hagut cap altra.

I l’acompliment de Maradona va ser superlatiu.

En els quarts de final va anotar dos gols a Anglaterra en la victòria per 2-1. Primer va ser el gol amb "la mà de Déu", i "el gol del segle XX".

.4. ESTATS UNITS 1994, EL MALSON

Després del cel, l’infern.

La glòria al Mundial de Italia'90 va ser com un rematada que va explotar al pal. L’equip de Bilardo i Maradona es va haver de conformar amb la condició de subcampions.

I reforçada, amb nous aires i pas de campió va arribar el 1994 al dels Estats Units.

Però després d’una altra destacada funció de Maradona un examen antidopatge el va deixar en evidència. Va ser suspès i sense ell, sense recuperar-se del cop, l’Albiceleste es va acomiadar en els vuitens de final en perdre davant de Romania per 3-2.

.5. L’ADDICCIÓ A LES DROGUES I LA FACTURA QUE VA PAGAR LA SALUT

Maradona va penjar les botes el 1997 i des d’aleshores va tenir molts problemes de salut i va ser internat diverses vegades.

El gener de 2000 va estar a punt de la mort i va ser internat d’urgència per problemes cardíacs. Quan va rebre l’alta, va viatjar a Cuba per sotmetre’s a un tractament per la seua addicció a les drogues.

.6. SELECCIONADOR DE L’ARGENTINA

El seu últim treball amb el futbol va ser el d’entrenador de Gimnasia i Esgrima La Plata. Maradona també va dirigir a Mandiyú, Racing Club, Al-Wasl, Al-Fujairah i Dorados de Sinaloa, a Mèxic, i va ser seleccionador de l’Argentina de 2008 a 2010.

Amb Maradona a la banqueta i Lionel Messi al camp, l’Albiceleste es va classificar de manera agònica per al Mundial de Sud-àfrica 2010.

Però després d’un promissori començament, l’Argentina va ser feta fora del torneig en perdre aparatosament als quarts de final davant d’Alemanya per 4-0.

Comenta el contingut

Més informació
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre