Tres punts molt soferts del Lleida Llista contra el Vic

El Llista Blava va demostrar ahir la seua fortalesa guanyant un partit que va haver d’aixecar en tres ocasions, davant d’un Vic que, malgrat la seua condició de penúltim classificat, va posar les coses molt complicades. L’equip d’Albert Folguera no va sortir bé, es va veure ràpidament darrere en el marcador i no va respirar alleujat fins al xiulet final, per sumar el tretzè triomf de la temporada que li permet seguir en la quarta posició de la taula.

Folguera ja havia avisat en la vigília que el matx no seria gens fàcil malgrat que el Vic està a prop de perdre la categoria, i ho va encertar, i també que el seu equip havia de tenir paciència per madurar el duel, i no en va tenir. De fet, molt aviat es va haver de posar la roba de feina perquè als tres minuts, i després de dos avisos que Martí Serra va desbaratar, el quadre barceloní va obrir el marcador amb un tir des de lluny de Sánchez que va sorprendre el porter de Sant Hipòlit.

El Llista va encaixar bé el cop i va començar a posar setge a la meta de Burgaya, encara que sense gaire perill. Va ser en una jugada a bola aturada que va aconseguir equilibrar la contesa, quan Ramírez va veure la targeta blava per pegar amb l’estic el patí de Sergi Duch, que ahir estrenava titularitat.

La falta directa la va transformar magistralment Andreu Tomàs. Però l’alegria va durar tot just 30 segons, el temps que va tardar el Vic a treure de centre i muntar un atac letal que completaria el francès Le Berre.

El xoc era d’anada i tornada i les defenses amb prou feines existien. Martí va treure una bola a Sánchez i dos minuts després Sergi Folguera va topar amb el pal.

Una combinació entre el del planter i Vives tampoc la va poder rematar el barceloní davant del porter. Superat l’equador del primer temps, Bruno di Benedetto, des de gairebé el centre del camp, va disparar suaument aixecant la bola i aquesta es va colar a la meta de Burgaya, restablint una altra vegada la igualada.

El Llista va estar molt a prop de posar-se davant en una altra connexió entre Folguera i Vives, que aquest últim no va aconseguir materialitzar. I del possible 3-2 es va passar al 2-3 en un altre ràpid contraatac del Vic que va transformar de nou el gal Le Berre.

El gol va deixar groguis els de Folguera, que haurien pogut anar-se’n al descans amb un desavantatge encara més ampli, però els pals i Martí ho van impedir. Ramírez va tirar a la fusta en el minut 20 i faltant poc més d’un minut el Vic va gaudir d’un penal molt rigorós assenyalat al porter lleidatà per amagar la bola després d’una parada.

La pena màxima la va llançar Sánchez i la bola es va estavellar al travesser després de fregar-la Martí Serra. A la represa, el Llista va sortir amb una altra cara i més després d’aconseguir l’empat tot just treure de centre.

Només havien transcorregut vuit segons de joc quan Andreu Tomàs va disparar des de lluny i la bola va entrar a la porteria de Burgaya després de ser lleugerament desviada per Di Benedetto, com ell mateix reconeixia a l’acabar el partit malgrat que els àrbitres van fer constar a l’acta que l’autoria havia estat del pallarès. El gol va donar certa tranquil·litat al Llista, que va jugar amb més cap, malgrat que no va evitar alguna arribada perillosa del Vic, que mai va abaixar els braços.

En el minut 34, Di Benedetto va tenir l’oportunitat d’avançar els seus, però va errar la falta directa per l’exclusió de Le Berre, però el gol va arribar un minut després, obra de Cañellas, que es va aprofitar d’un rebuig del porter per anotar el 4-3 quan els barcelonins jugaven en inferioritat. El Llista podia tancar el partit en un parell d’accions de Vives i Bruno, però no ho va fer i va acabar demanant l’hora i encomanant-se a Martí Serra, que va parar un tir de Font pràcticament a boca de canó faltant un minut per al final.

“En cap moment han tirat el partit i davant d’aquesta situació era necessari ser nosaltres mateixos, però avui les transicions defensives les hem fet fatal i ens han fet molt de mal. Al final el més important és que tenim tres punts més i que tindrem molts partits com aquests. A la segona part ha estat diferent, hem fet un pas endavant”, va assenyalar.

Folguera: “El més important és que tenim tres punts més”

Albert Folguera no va amagar al final del matx que els seus jugadors no havien disputat el seu millor encontre davant d’un rival incòmode. “És dels partits que més por ens fa als entrenadors, i el pitjor que et pot passar és que se t’avancin en el marcador i, en el nostre cas, tres vegades”, va destacar.