“Som de Lliga 2, alé, alé”

Afirma el guitarrista nord-americà Jason Mraz que “la música és una arma en la guerra contra la infelicitat”. Per això, un grup immensament feliç com les jugadores del CB Lleida hi va recórrer ahir per acompanyar la rua triomfal pels carrers de la ciutat.

La música també defineix una persona o un grup i amb la seua playlist demostraven que eren de Lleida –va sonar Som de l’Oest–, joves –amb el Tobogan, de Zoo– i, sobretot, campiones, de forma que no hi podia faltar el clàssic We Are the Champions, de Queen. Amb música a l’amplificador i micròfon en mà, recordaven als lleidatans amb qui s’anaven creuant que “som de Lliga 2, alé, alé” i reivindicaven visibilitat: “Visca l’esport femení!”.

Havien arribat a les tres de la matinada de diumenge a dilluns des d’Alhaurín de la Torre, on l’Ekke CB Lleida va aconseguir un històric ascens a Lliga Femenina 2, tota una gesta per a aquest club fundat el 1984 i que des del primer dia va lluitar per fer possible la utopia, dedicar-se exclusivament a la promoció de l’esport femení. Encara que no tantes vegades com hauria de succeir, el bé acaba triomfant.

El bus turístic va recollir les campiones al Barris Nord a les 19.00 i les va passejar cap a Ricard Viñes, el campus universitari, Cappont –passant per davant del seu pavelló de sempre i corejant el nom de l’entranyable Antonio–, per tornar a l’escenari dels seus partits en aquestes últimes temporades, on els esperaven jugadores de la base, amics i familiars. També les autoritats.

Però, ahir, el protagonisme era per a les jugadores. “La celebració ha de ser per a elles”, explicava l’entrenador que les ha portat a l’ascens, Albert Puig. “Això s’ho han guanyat elles. Sempre ens ha costat treure el cap i l’esport femení mereix tenir visibilitat.”

Al pas de l’autobus, reaccions que anaven des de la sorpresa per a aquells que no sabien de què anava la festa, fins a aplaudiments unànimes de la gent que era a les terrasses de Doctora Castells, al seu barri, davant del pavelló en el qual han passat tantíssimes hores de treball silenciós per poder disfrutar d’un dia com el d’ahir. El del reconeixement a les campiones.