SEGRE

BÀSQUET ENTREVISTA

“No podem fallar més”

Albert Aliaga espera una temporada menys moguda.

Albert Aliaga espera una temporada menys moguda.

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Amb la perspectiva que dona el temps, va ser una bona decisió promoure la moció de censura?

No sé si ha estat bona o dolenta. Nosaltres vam creure en el seu moment que era necessari. El temps ho dirà, però en aquell moment estàvem convençuts que era necessari fer el que vam fer per canviar certes rutines i hàbits que hi havia, una cosa que passarà també d’aquí a tres o quatre anys amb la meua presidència, és bo i sa.

Ha complert un any com a president, quina valoració en fa?

A nivell general de club la valoració és bona, encara que bé és cert que som un club esportiu i al descendir no ho és tant. Alguna cosa no hem fet bé, no hi ha excuses i cal fer autocrítica. Ens hem adonat que ens hem equivocat en moltes coses, en el nivell de la plantilla, en l’entrenador i en la gestió, i esperem que tots n’hàgim après la lliçó. A nivell social, encara que no hem aconseguit atreure gent al Barris Nord per les circumstàncies, el club s’ha obert a la societat i al territori, les empreses han continuat confiant en nosaltres i mirem el futur amb optimisme.

Està satisfet dels objectius assolits aquest primer any?

No negaré que el descens va ser un cop molt dur perquè no ens ho esperàvem. L’esforç que vam fer en la plantilla i en el tècnic no es va veure recompensat a la pista. No és excusa, perquè l’autocrítica hi és, però tinc clar que les circumstàncies no ens van ajudar en cap moment, tot ens va sortir creu. Aquells 15 dies de Covid ens van marcar molt, i no només a nivell físic, sinó també mental, perquè tècnics i jugadors van estar tancats a casa durant dos setmanes sols, sense família, amb els treballadors del club i els directius portant-los el menjar a la porta de les seues cases i això psicològicament no ho vam saber gestionar. És una espina que portem clavada. Quant a la resta bé, perquè la base és cada vegada més sòlida i hem firmat el conveni amb el CB Lleida que anirà a més. Hem estat molt generosos i ho continuarem sent, no tenim cap doble intenció més enllà que la de fomentar el bàsquet. És públic que ens hauria agradat fer una cosa similar amb altres clubs.

Un d’aquests clubs que no ha volgut sumar-se al projecte és el CB Pardinyes, que ha arribat a dir que des de les institucions es primava el Força Lleida i es volia acabar amb ells.

Des del primer moment vam parlar de projectes, no de subvencions. És cert que tenim un conveni amb l’ajuntament de 180.000 euros i un altre amb la Diputació de 90.000 fins ara, no sé la temporada que ve com acabarà, però estem movent un pressupost de 800.000 euros. Fem les proporcions. Quin tant per cent rebem de subvencions respecte al nostre pressupost? I els altres clubs? Potser no s’hauria de mirar la quantitat absoluta de diners que se’ns donen, sinó el tant per cent respecte al pressupost. Quin altre projecte a Lleida està parlant de tenir més de cent empreses i que té convenis amb catorze clubs? Que algú em digui quin projecte hi ha a Lleida més obert que el nostre ara mateix. Fa unes setmanes hi havia una realitat, estàvem a Plata, i en alguns sectors es va veure la possibilitat de fer el sorpasso. Quan comencem a parlar d’egos, de protagonismes i de samarretes és un error, hem de parlar de bàsquet i de Lleida. Nosaltres ho hem fet..

Amb les incorporacions d’Encuentra com a entrenador i la tornada de Lafuente i Cuéllar, tots lleidatans, s’entreveu un canvi de projecte esportiu.

És un risc. Si tot surt bé, tothom es penjarà medalles, però no és fàcil fer aquest pas. És molt fàcil fer-lo assegut a la grada, sense cap vinculació i només opinant. Encuentra no és aquí perquè sigui de Lleida, és aquí perquè s’ho ha guanyat. Lafuente o Cuéllar no són a la plantilla només perquè siguin de Lleida, és cert que volem recuperar personalitat i identitat, però són aquí perquè també s’ho han guanyat. Però no ens enganyem, encara no ha començat a botar la pilota, cal tenir paciència. No carreguem amb més pressió de la que toca. Anem a ser pacients i ajudar, perquè és el Força Lleida el que se la juga. És un any important perquè venim d’on venim i no podem fallar, hem d’anar cap amunt i demostrar que es fan les coses d’una manera sostenible.

Un dels grans reptes serà recuperar l’afició després de dos temporades afectades per la Covid-19.

Som conscients que aquesta temporada hi ha hagut abonats que han mostrat la seua fidelitat al club sabent que possiblement no veurien cap partit o molt pocs, i d’altres van renunciar als descomptes que se’ls oferia de la temporada anterior. Sabem que hi ha un quantitat important de gent de tot el territori que té ganes d’enganxar-se al projecte. Hem de tornar a aquell Barris Nord amb 2.500 o 3.000 persones com a mínim, hem de fer-ho. Si les circumstàncies de la pandèmia ho permeten, hem d’aconseguir-ho, i si no, per la nostra part serà un fracàs, i ho dic així de clar. Si no fem que el projecte sigui de tots no té cap sentit continuar, és millor deixar-ho. Si la societat no hi creu o nosaltres no som les persones que l’han de dur a terme, no hi haurà cap problema per fer un pas al costat i que entri gent nova.

Es veuen amb forces per seguir?

Per descomptat, i amb més força i il·lusió que abans. A Melilla, on es va confirmar el descens, el Joaquín (Prat) i jo érem a la llotja i quan va acabar el partit ens vam mirar i ens vam emocionar. Vam plorar, però cinc minuts després ja començàvem a rebre trucades i whatsapps de suport. La quantitat de missatges que vaig rebre en el viatge de tornada va ser increïble. Allà ens vam adonar que no ho podíem deixar. Quan reps tots aquests missatges i inputs d’empreses importants i d’institucions penses que alguna cosa haurem fet bé. Que et diguin que, sigueu on sigueu, estarem amb vosaltres, això et dona força. Ens hem equivocat en algunes coses, en som conscients, però creiem que el camí que estem seguint és el correcte. I ara és el moment de fer un pas més cap endavant.

tracking