Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

POLíTICA

Finançament i pacte educatiu, els dos eixos de la II Conferència de Rajoy

  • Agencia EFE
18/12/2016 a les 11:44
El President Puigdemont ja ha anunciat que no anirà
Finançament i pacte educatiu, els dos eixos de la II Conferència de Rajoy

Mariano Rajoy aquesta setmana després de la cimera europea a Brussel·les

La reforma del finançament autonòmic i la recerca d’un pacte educatiu entre el Govern i les comunitats s’entreveuen com els assumptes centrals de la Conferència de Presidents del 17 de gener, la segona des que Mariano Rajoy va arribar a La Moncloa. El President de la Generalitat, Carles Puigdemont, no anirà a la trobada.

Dos assumptes que s’aniran perfilant en la reunió que la vicepresidenta i ministra de Presidència i per a les Administracions Territorials, Soraya Sáenz de Santamaría, tindrà amb els consellers de Presidència dimecres que ve, tal com han indicat a Efe fonts coneixedores dels preparatius.

Però n’hi pot haver més, ja que és intenció de l’Executiu donar contingut polític d’envergadura a una Conferència que portava sense celebrar-se des d’octubre de 2012. És probable que a més de la del dia 21, hi hagi una segona reunió en les jornades anteriors a la del conclave.

Sobre quin format se seguirà ha transcendit poc. De sessions anteriors (la de gener serà la sisena) han quedat algunes queixes sobre els temps d’intervenció d’un esdeveniment en el qual parlen gairebé 20 alts representants de l’Estat.

A més de Rajoy i previsiblement de Sáenz de Santamaría, prendran la paraula, i diverses vegades segons els temes, 15 presidents autonòmics (no s’inclouen els de Catalunya i Euskadi, que s’absentaran si no canvien de plans) i els de Ceuta i Melilla.

La Conferència de Presidents va ser un òrgan que va iniciar José Luis Rodríguez Zapatero el 2004, que va continuar durant els seus gairebé vuitde mandat amb quatre edicions més i que Rajoy va deixar temporalment paralitzat l’octubre de 2012.

La llista de qüestions que s’han abordat és àmplia: la primera Conferència va tractar el finançament sanitari, entre altres qüestions; i la segona va canalitzar noves injeccions financeres, com els 1.600 milions d’euros per pal·liar el dèficit o el pagament de bestretes la liquidació del qual estava pendent.

La inversió en I+D+i i la política hidrològica van copar la tercera Conferència, en tant que la quarta es va centrar en la Llei d’Economia Sostenible i en la violència de gènere, entre altres assumptes; en la cinquena, ja amb Rajoy de president del Govern, la crisi econòmica i el compliment dels ajustaments van absorbir l’agenda.

Per a la sisena, la reforma del model de finançament autonòmic s’entreveu com la qüestió clau, i a ella l’acompanyarà la forja d’un acord educatiu que posi fi a anys de retrets i discrepàncies per la LOMCE.

Respecte al primer, els governs del PSOE posaran l’accent en assegurar que la sanitat, l’educació, els serveis socials i la dependència reben prou finançament. És el que demanen Andalusia, Astúries, les Balears (que advoca a més per un règim fiscal especifico a la manera del REF canari) o Castella-la Manxa.

Extremadura, tal com ha apuntat el seu president, Guillermo Fernández Vara, i Comunitat Valenciana, en línia amb el dit per Ximo Puig, aportaran un assumpte més: la relació amb la UE.

Els governs autonòmics del PP coincideixen en la urgència de reformar el model de finançament vigent des de 2009, desfasat ja pel ritme dels temps: a part de mantenir-se les desigualtats entre el que reben les regions més riques i el que arriba a les més pobres, gairebé totes les autonomies han denunciat, i amb intensitat en últimes dates, que estan infrafinançades.

És el que repeteix la Generalitat valenciana o el que protesta quan té ocasió el president canari, Fernando Clavijo, que fa pocs dies va assenyalar que les illes deixen de percebre cada any més de 400 milions perquè el model té en compte la menor pressió fiscal del seu règim econòmic, el REF.

El seu homòleg murcià, Pedro Antonio Sánchez, deixa anar la mateixa crítica, però amb números diferents: a Múrcia no van uns 230 milions que els correspondria si el sistema no estigués distorsionat.

Castella i Lleó, igual com Galícia o La Rioja, demanaran que dos dels eixos del nou finançament se situïn en l’extensió del territori i en la despoblació, un fenomen que preocupa també el president extremeny.

Per tant, i en això coincideix la Comunitat de Madrid, cal reformar el model com més aviat millor, així que està clar quin tema acapararà gairebé tota la Conferència de Presidents.

El clima educatiu avança més calmat des que fa unes setmanes Govern i comunitats, en la conferència sectorial, acordessin ajornar els efectes acadèmics de les avaluacions d’ESO i de Batxillerat, una reivindicació de moltes comunitats i una promesa de Rajoy durant el debat de la seua investidura.

Davant d’aquest nou ambient de concòrdia, el Govern té entre els seus plans buscar un pacte de vol polític en la Conferència. Com es dissenyarà aquest és una cosa que anirà construint amb les comunitats.

Pel carril de les propostes circulen altres, com la possible revisió de la Constitució per acomodar millor les autonomies (Vara ha parlat d’avançar cap a un encaix més federal) o la potenciació d’infraestructures estancades, que és el que demana Aragó.

Durant la setmana es revelaran alguns interrogants latents, i així, anirà agafant cos un òrgan que han ressuscitat els nous temps de diàleg. 

Temes relacionats

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre