Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

salut

L'altra cara del càncer de mama: Qui atén les 'llargues supervivents'?

  • EFE
Actualitzada 11/10/2016 a les 17:14
El 80% dels casos d’aquesta malaltia es curen
Una caminada contra el càncer de mama a Lleida.

Una caminada contra el càncer de mama a Lleida.

AECC
El càncer de mama té una prevalença molt elevada però el 80 per cent dels casos es curen. El seguiment de les "llargues supervivents" es convertirà en un "problema important" per al sistema sanitari, per la qual cosa els oncòlegs proposen d’implicar l’atenció primària.

Les necessitats de les llargues supervivents és un dels reptes a què s’ha d’enfrontar el Sistema Nacional de Salut, segons s’ha posat avui en relleu durant la presentació del Manifest 2016 de la Federació Espanyola de Càncer de Mama (FECMA), amb motiu de la celebració el proper 19 d’octubre del Día Internacional d’aquest tumor.

Així, el president de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), Miguel Martín, ha explicat que el nombre de dones amb càncer de mama que sobreviuen cinc anys després del diagnòstic va en augment i ha recordat que aquestes tenen unes necessitats que han de ser ateses "de manera racional".

"Aquesta tasca s’està ja escapant una mica de les mans dels oncòlegs" a causa de la "sobrecàrrega" de treball que suporten, ha assenyalat el doctor Martín, que ha instat les administracions autonòmiques a buscar una solució en la qual l’atenció primària "jugui un paper rellevant".

Des de la SEOM s’ha elaborat un document de consens, en el qual han participat set organitzacions mèdiques, que recull recomanacions sobre com planificar el seguiment d’aquestes dones.

En el mateix sentit, el vicepresident del Grup Espanyol d’Investigació en Càncer de Mama (Geicam), Agustí Barnadas, ha considerat que els metges d’atenció primària "han de jugar el seu rol", perquè "el circuit de sortida sigui igual d’àgil que el d’entrada".

Aquest oncòleg ha incidit que es tracta d’un problema no resolt que el sistema sanitari ha d’assumir i ha explicat que existeixen experiències com en la Comunitat Valenciana que ha posat en marxa la figura de l’"oncòleg d’enllaç", que podria ser una opció i estendre’s a altres serveis autonòmics de salut.

Un altre dels reptes del càncer de mama és la necessitat que el sistema sanitari compti amb un registre homogeni i actualitzat de tumors, segons ha posat en relleu la presidenta de Fecma, Montserrat Doménech, un assumpte sobre el qual tots els experts han estat d’acord.

També preocupen els pacients les dones en edat fèrtil que són diagnosticades i que tenen unes necessitats específiques que cal cobrir, com per exemple preservar els seus òvuls.

Sobre això, la presidenta del Grup Solti d’investigació en càncer de mama, Eva María Ciruelos, ha precisat que la congelació d’òvuls és una opció que ofereix la sanitat pública encara que no en tots els centres.

Aquesta oncòloga ha assenyalat que la pacient ha d’estar informada que existeix aquesta possibilitat i els professionals que l’atenen han de derivar-la a l’hospital més proper si en el seu no s’oferta aquesta prestació.

Les diferències en l’atenció sanitària entre unes comunitats i d’altres i l’escàs finançament públic a la investigació han estat altres dels assumptes sobre els quals han coincidit professionals i pacients.

El doctor Barnadas ha explicat que a Espanya hi ha 17 grups cooperatius que investiguen a tots els tumors i que a causa de la falta de finançament han de recórrer al mecenatge privat.

Des que es van crear aquests grups, fa 20 anys, més de 46.000 pacients han participat en assajos clínics, la major part d’ells (54 %) tenien càncer de mama.

La doctora Ciruelos ha subratllat que el càncer de mama "no és un problema de pacients sinó d’un problema social" i ha incidit en la importància de la investigació per trobar explicacions a les preguntes clíniques amb l’objectiu de millorar la supervivència.

"Fins i tot no tenim la informació biològica i molecular de per què uns pacients reaccionen d’una forma o una altra", ha recalcat.

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Comenta el contingut

Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre