SEGRE

SERVEIS SOCIALS BALANÇ

La discapacitat es dispara

El nombre de persones a Ponent amb algun tipus de disminució augmenta de més de 18.000 a gairebé 28.000 en menys de 15 anys || El principal increment, en persones amb malaltia mental

‘Flashmob’ d’Aremi el passat mes d’octubre a la plaça Paeria per reclamar més ajuda als afectats de paràlisi cerebral.

‘Flashmob’ d’Aremi el passat mes d’octubre a la plaça Paeria per reclamar més ajuda als afectats de paràlisi cerebral.

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Les comarques lleidatanes compten actualment amb 27.999 habitants que presenten algun tipus de discapacitat, ja sigui física, intel·lectual, per malaltia mental, visual o auditiva. Així consta en el registre del departament de Treball, Assumptes Socials i Famílies, que posa de manifest que aquest col·lectiu ha experimentat un considerable augment en els últims quinze anys fins a gairebé duplicar-se. I és que el 2001 el nombre de veïns de la província de Lleida amb alguna disminució era de 18.410, la qual cosa representa un 52% menys.

L’increment s’explica, fonamentalment, pel major nombre de lleidatans amb una patologia mental. “La crisi ha fet que cada vegada hi hagi més persones amb aquestes malalties. Perdre la feina, estar molt temps a l’atur, quedar-se sense ajuts o ser desnonat acaba traduint-se en depressions o ansietat”, explica Eva Barta, presidenta de l’Associació Salut Mental Ponent.

Els ictus i altres accidents cerebrovasculars també han provocat que pugin els discapacitats físics

Ajustaments a la Dependència, supressió d’ajuts a Centres Especials de Treball i més atur

Concretament, segons la conselleria, un total de 5.131 lleidatans tenen reconeguda una discapacitat per malaltia mental, més del doble que a començaments del mil·lenni, quan eren poc més de dos mil. “També ara es diagnostica més i la llei de Dependència ha fet que es demanin més certificats de discapacitat”, apunta Barta.

També hi ha molts més lleidatans que presenten una disminució física. Actualment, segons el registre de la conselleria, sobrepassen els 15.000, mentre que el 2001 no arribaven a 12.000. “Cada vegada ens arriben més persones que han patit un ictus o altres malalties cerebrals. Pateixen seqüeles que els deixen algun tipus de discapacitat”, explica Bibiana Bendicho, presidenta d’Aspid. Tanmateix, el que han constatat és un descens del nombre de persones que atenen després d’haver patit un accident de trànsit.

Però un dels capítols que castiguen especialment les persones amb discapacitat és el del copagament dels serveis, ja que han vist com l’aportació a què han de fer front ha anat augmentant en els últims anys, la qual cosa els impedeix tenir un projecte de vida autònoma. Una altra de les seues reivindicacions són les polítiques inclusives que els permetin millorar la qualitat de vida i les d’inserció laboral, tenint en compte que, segons alerten les associacions, la taxa d’atur entre les persones amb discapacitat frega el 75% i durant la crisi econòmica s’han suprimit nombrosos ajuts per als Centres Especials de Treball que encara no s’han recuperat. I és que segons un informe del ministeri d’Ocupació, dos de cada tres discapacitats de les comarques lleidatanes no tenen feina, cosa que significa que gairebé deu mil persones que estan en edat de treballar no poden fer-ho.

A més, els que sí que ho fan s’enfronten a contractes temporals i precaris. Aquest estudi també posa de manifest que l’atur entre el col·lectiu ha augmentat el doble que entre la població en general amb la crisi i que Lleida és la província catalana on més ha pujat i la segona de l’Estat després de Sòria.

A més, els contractes firmats per aquest col·lectiu no representen ni l’1% del total d’ocupació creada. La majoria és al sector serveis i indústria agroalimentària, mentre que joves i majors de 45 anys són els més perjudicats.

Un col·lectiu especialment castigat per les retallades i l’aturMalgrat la seua vulnerabilitat, el col·lectiu de les persones amb discapacitat ha sigut un dels més castigats per les polítiques de retallades en aquests últims anys de crisi econòmica. Un dels seus principals cavalls de batalla ha sigut i és la llei de la Dependència, que ha viscut retards i ajustaments en els ajuts, tant en l’apartat dels serveis com en el de la prestació per als cuidadors no professionals.

tracking