SEGRE

DIA INTERNACIONAL LA DONA EN LA CIÈNCIA

Ciència amb bretxa de gènere

La presència de les dones en la investigació no ha variat en l’última dècada a causa dels estereotips i la falta de finançament || La directora de l’IRB Lleida exigeix igualtat salarial

Anna Casanovas i Elisa Cabiscol, ahir amb alumnes de l’INS Guindàvols.

Anna Casanovas i Elisa Cabiscol, ahir amb alumnes de l’INS Guindàvols.

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

La presència de la dona en la investigació científica només ha variat unes dècimes en l’última dècada i, mentre que s’incrementa la seua presència al sector, el seu paper continua sent minoritari en els càrrecs directius. Una bretxa de gènere que motiva la celebració avui del Dia Internacional de la Nena i la Dona en la Ciència, jornada en què es van centrar ahir les activitats dels estudiants de 4t d’ESO de l’Institut Guindàvols de Lleida. Un informe de la secretaria d’Estat d’R+D+i evidencia que el percentatge de dones investigadores a Espanya és del 39%, una dada que encara que supera en sis punts la mitjana de la UE (del 33%) només ha variat unes quantes desenes en l’última dècada.

Segons l’informe Científiques en Xifres 2015, les dones són majoria en matriculats en universitats públiques i en un màster, i igualen els homes en la lectura de tesis doctorals. Tanmateix, a partir d’aquí, com més gran és el grau de responsabilitat, més gran és el biaix de gènere. Aquí entren en joc les barreres socials. Una de les causes d’aquesta desigualtat és que la dona queda relegada pels compromisos familiars, motivant la promoció de l’home. “La mateixa dona es fixa límits pensant que no pot arribar tan alt”, adverteixen.

En el cas de l’IRB Lleida, només un de cada tres projectes d’investigació està dirigit per una dona, malgrat que el 56% del personal és femení. La seua directora, Elvira Fernández, lluita per una igualtat real dins del centre, el segon de l’Estat dirigit per una dona. Fernández va exigir polítiques actives que fomentin la igualtat també en els salaris, que ara són una quarta part més baixos que els dels homes.

“Des que vaig començar a estudiar Medicina sabia que volia fer investigació, però em van dir que seria molt difícil i em vaig desanimar”, va explicar ahir Anna Casanovas, doctora en Medicina per la Universitat de Barcelona, professora titular de la UdL i experta en investigació en Neurociència. La seua col·lega Elisa Cabiscol, doctora en Biologia i experta en investigació bioquímica, va afirmar que “com més obstacles hi ha, més lluitador et tornes”. Quant a la menor presència de dones en càrrecs de responsabilitat, les dos van coincidir a assenyalar que l’entorn és la clau i reconeixen que fins i tot una mateixa es posa límits. “Quan nosaltres vam començar no era fàcil, però hi havia oportunitats. Ara, amb la crisi, els joves no tenen més remei que marxar fora. La retallada dels ajuts ha estat brutal”, van remarcar. Sobre si hi ha futur per a la dona en la ciència, van opinar que els rols de gènere avui dia encara estan molt marcats i que és necessari un canvi des de l’educació. “Encara que l’entorn no sigui masclista, hi ha situacions que discriminen la dona”, van assenyalar. En l’actualitat, un altre inconvenient és la falta de finançament i de places. “Generem talent, però no tenen lloc i, a més, han de competir amb veterans que s’han quedat sense ocupació”, van advertir.

Anna Casanovas i Elisa Cabiscol, ahir amb alumnes de l’INS Guindàvols.

Anna Casanovas i Elisa Cabiscol, ahir amb alumnes de l’INS Guindàvols.

tracking