Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

TRIBUNALS

Brussel·les denuncia l'estrès i la por que el sistema judicial causa als infants

  • Agencia EFE
Actualitzada 22/02/2017 a les 11:27
Víctimes d’abusos que han de declarar amb el seu agressor a prop o processos eterns són algunes de les experiències traumàtiques que recull un informe
Brussel·les denuncia l’estrès i la por que el sistema judicial causa als infants

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© L'edifici judicial de Lleida.

El sistema judicial europeu no està fet per als nens. Víctimes d’abusos que han de declarar amb el seu agressor a prop, processos eterns que es mengen la seua infantesa o jutges grollers o impacients són algunes de les experiències traumàtiques que viuen molts menors, segons un informe de la UE publicat aquest dimecres.

"El jutge em va fer sentir com si fos una merda. Així, amb els peus sobre la taula. Em tractava com si fos ximple. Com si tingués tres anys. Que es comporti una mica. Ningú no m’explica res i es comporta així. Em va fer sentir molt malament".

Aquest testimoni, formulat per una espanyola de 9 anys sorgeix en una vista sobre drets de visita, és un dels 392 comentaris de menors recollits a l’informe "Una justícia adaptada als nens: la perspectiva dels menors", de l’Agència de Drets Fonamentals (FRA) de la Unió Europea, amb seu a Viena.

"Estem posant a menors que ja han viscut o presenciat coses angunioses en una situació innecessàriament estressant", denuncia sobre això el director de la FRA, Michael O'Flaherty, que demana tant a responsables polítics com als professionals que actuïn per reduir l’ansietat dels menors que passen per judicis.

L'informe es fonamenta en entrevistes amb 392 nens d’entre 9 i 18 anys d’Alemanya, Bulgària, Croàcia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Polònia, Romania i el Regne Unit, parteix dels 2,5 milions de menors que cada any intervenen en processos judicials a la UE en qualitat de víctimes, testimonis o parts.

"En tenim moltes, moltes situacions en les quals coses no estan bé. Coses que no haurien d’estar passant", explica Astrid Podsiadlowski, una de les autores de l’informe.

En les entrevistes s’han constatat casos de víctimes d’abusos sexuals que van haver de declarar mentre el seu presumpte agressor esperava fora de la sala i, en general, és freqüent que els nens tinguin contacte amb els acusats durant el judici.

"A gairebé tots els països ocorre que el nen es troba amb l’acusat a les zones d’espera o entrant al tribunal o a la comissaria de policia. Sempre té un efecte intimidatori. El 70 % va entrar en contacte amb els familiars de l’acusat abans o després" (del procés), relata Podsiadlowski.

Una altra de les situacions que suposa una enorme càrrega per als menors és el nombre d’ocasions que han de declarar.

"A Espanya, nens víctimes d’abusos sexuals tenen una mitjana de fins cinc vistes. Imagina que has de parlar cinc vegades d’una experiència extremadament traumàtica. I mentre l’agressor està assegut a prop", resumeix l’experta de la FRA.

"No haurien de torturar al nen a explicar la història tantes vegades", resumeix una nena búlgara de 14 anys, víctima d’abús sexual.

Per això, Podsiadlowski proposa una regulació per a tota la UE com la que aplica Noruega, i que limita a dos aquestes intervencions, o l’ús de testimonis gravats prèviament.

Un altre dels llasts és la durada dels processos. Nens que tenien nou anys quan van denunciar a la Policia al seu agressor i que van haver d’esperar anys, en un cas fins i tot deu, fins tenir una sentència ferma.

"Caldria donar prioritat als casos dels nens", demana l’experta, per evitar que es vegin marcats tant temps per la inseguretat que cregui ser part d’un procés judicial.

Però més enllà de la legislació i de que bé s’aplica, de l’informe de la FRA es desprèn que l’element essencial és el tracte personal amb policies, jutges, fiscals, advocats o treballadors socials.

És una qüestió de "sort", com ho defineix Podsiadlowski, que et toqui un jutge comprensiu, un lletrat amable o un treballador social acostumat a ser tractat amb nens.

L’informe indica que la meitat dels nens espanyols van valorar negativament les habilitats de comunicació dels professionals i van criticar la seua falta de sensibilitat a l’hora de plantejar preguntes.

Per això, la FRA demana que a tota la UE els professionals de la justícia en contacte amb nens rebin la formació adequada per saber com comunicar-s’hi, detectar les seues necessitats i conèixer els seus drets.

Per exemple, explica l’experta, en països com Alemanya o Estònia, els policies han obligatòriament de passar aquest tipus de cursos per interrogar nens, una cosa que s’ha demostrat té efectes molt positius.

Entre els suggeriments per garantir que es respecten els drets i l’interès dels menors, la FRA recomana l’ús de tribunals especialitzats, entre els quals Podsiadlowski posa com a exemple els Jutjats de Família espanyols, que els nens puguin testificar fora dels jutjats en ambients més agradables i que es garanteixi que reben assistència i informació apropiada.

Segons l’experta de l’Agència de Drets Fonamentals, la situació actual no només afecta als nens, sinó a tot el sistema i als resultats dels judicis, ja que la por de testificar o les contradiccions provocades per l’estrès, poden provocar que possibles agressors acabin sent absolts.

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre