El 'nou' IVA s'oblida del cine

La rebaixa de l’IVA Cultural del 21% al 10% en els espectacles en viu, aprovada ahir en el Consell de Ministres, deixa exclòs el cine, un sector que reclama aquesta reducció, encara que, segons el projecte de llei de Pressupostos Generals de l’Estat per al 2017, rebrà un augment pressupostari de 10 milions d’euros. Els concerts, el teatre, la dansa o fins i tot els toros seran els principals beneficiats d’aquesta rebaixa impositiva. Així, mentre que aquests sectors de l’espectacle van celebrar la reducció impositiva després de més de cinc anys patint un IVA cultural de luxe –el 21% es va aplicar a partir del 2012–, el món del cine va carregar de nou contra el Govern de l’Estat. Entre les veus més crítiques, la directora de l’Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola, va assegurar estar “desolada” davant d’una mesura amb què sembla que “continua la revenja dels que manen contra el cine espanyol”. La Unió d’Associacions de les Indústries Culturals d’Espanya, representant de més de 4.000 empreses del teatre, música en directe, cine i arts escèniques, va celebrar la rebaixa com un “primer pas” per equiparar-se a la resta dels països de la zona euro, però va lamentar que no hi ha “raons objectives per a l’exclusió de les entrades de cine”.

A Lleida, en plena celebració de la Mostra de Cinema Llatinoamericà, la notícia va caure com una bomba. El director lleidatà Francesc Betriu no es va tallar: “És un menyspreu a la cultura.” El periodista de Radio 3 Javier Tolentino, premi Ángel Fernández Santos, va anar més lluny: “És un nou acte de censura, és el moment que el cine espanyol surti al carrer i s’aixequi contra el Govern, que el continua perseguint de forma clara.” Els promotors d’espectacles en viu eren l’altra cara de la moneda. Toni Cabero (La Traca) va qualificar la baixada de l’IVA cultural d’“excel·lent i molt esperada notícia”, encara que va afegir un matís important: “Que ningú esperi miracles en els nous preus d’entrades d’espectacles, perquè l’augment d’aquests últims anys se’l va menjar l’empresari, sigui optimitzant recursos, quedant-se sense beneficis o, fins i tot, assumint pèrdues. Aquest ofici és una heroïcitat.”