Injustícia històrica reparada

Un dia important i molt esperat per a la història d’una família de Lleida. Ahir es va fer l’entrega dels primers certificats que acrediten la nul·litat dels consells de guerra pels quals el franquisme va condemnar un veí de Corbins i un altre de Vilanova de la Barca. Eren l’avi patern i el besavi matern d’Eva Gené Solans, veïna de Vilanova de la Barca que va recollir aquests documents a la seu de Justícia.

Des de dimarts, represaliats i familiars poden sol·licitar al departament de Justícia el document que acredita la nul·litat dels coneguts com a sumaríssims, això és, els judicis i consells de guerra de la dictadura franquista entre els anys 1938 i 1978. Una anul·lació que es va aprovar per unanimitat al Parlament el passat 4 de juliol amb la llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme. Sobre aquesta qüestió, el director dels serveis territorials de Justícia a Lleida, Jaume Monfort, va assenyalar que, després d’aquesta anul·lació, el certificat vol ser una “reparació del dany causat a les famílies” i també una “restitució de l’honor, la dignitat i la memòria” d’aquelles persones que “van ser perseguides per defensar les seues idees”.

El Parlament va aprovar el 4 de juliol la llei que anul·la els judicis del franquisme del 1938 al 1978

Trucant al 112, a les oficines d’atenció al ciutadà o al web de la conselleria de Justícia

Els primers certificats que declaren l’anul·lació de sumaríssims a Lleida es van entregar ahir a Eva Gené Solans i afecten el seu avi patern i el seu besavi matern. En el primer cas, Arturo Gené va ser condemnat a vint anys de presó, commutats per sis anys i un dia. En el segon, Emilio Solans va ser sentenciat a cadena perpètua, que es va reduir a quinze anys de presó.

“Recordo molt bé les tardes en què el meu avi, quan érem a l’hort, ens explicava la seua història, per tot el que va haver de passar, perquè no l’oblidéssim”, va assenyalar. Gené, que va lamentar que el seu avi matern, fill del seu besavi, morís l’any passat sense veure aquest reconeixement, va voler donar les gràcies al Govern i a la Comissió de la Dignitat “per no haver defallit fins a arribar a aquest moment”, i també va recordar les famílies que continuen buscant els seus éssers estimats a les fosses de tot Espanya.

La dictadura franquista va sotmetre a judicis polítics prop d’11.000 lleidatans, dels quals 400 van acabar sent executats per uns processos que ara s’han declarat nuls. Segons un informe de l’Arxiu Nacional de Catalunya, i tal com va publicar SEGRE, a Lleida 10.849 persones van ser represaliades pel règim franquista, de les quals 389 van acabar sent executades durant la Guerra Civil i entre els anys 1939 i 1945.

L’estudi assenyala que les primeres sentències de mort a Catalunya es van produir el 1938, any en què va caure Lleida en mans dels revoltats, i van afectar sobretot les comarques del Segrià i les Garrigues, on un de cada deu represaliats va acabar sent executat.

Per expedir els certificats personalitzats de nul·litat, la Generalitat de Catalunya es basa en una llista en la qual s’inclouen els noms de 66.560 represaliats.

Les víctimes o els familiars poden sol·licitar el document a través del 112, a les oficines d’atenció al ciutadà de la Generalitat o a través del web del departament de Justícia. Els certificats es rebran en un període màxim d’un mes, de forma presencial o a través del correu electrònic.

El Congrés anul·la la sentència a mort de Lluís CompanysEl Congrés va aprovar dimarts una proposició no de llei del PSOE en la qual declara, a més d’“il·legítimes”, “radicalment nul·les i injustes” totes les sentències polítiques dictades pels tribunals franquistes, inclosa la que va condemnar a mort el president Lluís Companys, originari del Tarròs. El text va tirar endavant amb l’oposició del PP, ERC (volia que fos per llei), UPN i Fòrum, i l’abstenció de Ciutadans i Bildu. D’aquesta manera, es declara nul·la la sentència del Tribunal Regional de Responsabilitats Polítiques del desembre del 1939 contra Lluís Companys i també la del Consell de Guerra d’Oficials Generals que el va condemnar a mort l’octubre de l’any 1940.