Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

GUIA

Morir lluny de casa

  • S. DIEGO/L. GARCÍA/R.RÍOS
  • |LLEIDA
Actualitzada 01/11/2017 a les 10:22
La majoria dels estrangers morts a Ponent són repatriats al país d’origen i enterrats segons la seua religió || Els col·lectius demanen habilitar espais locals per a les noves generacions

Morir lluny de casa

Morir lluny de casa

LLEIDA TV
Una persona d’origen búlgar enterrada a Guissona.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Una persona d'origen búlgar enterrada a Guissona.

XAVIER SANTESMASSES
Una persona d’origen búlgar enterrada a Guissona.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Una persona d'origen búlgar enterrada a Guissona.

XAVIER SANTESMASSES
Una persona d’origen búlgar enterrada a Guissona.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Una persona d'origen búlgar enterrada a Guissona.

XAVIER SANTESMASSES
Una persona d’origen búlgar enterrada a Guissona.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Una persona d'origen búlgar enterrada a Guissona.

XAVIER SANTESMASSES
Una persona d’origen búlgar enterrada a Guissona.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Una persona d'origen búlgar enterrada a Guissona.

XAVIER SANTESMASSES
Una persona d’origen búlgar enterrada a Guissona.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Una persona d'origen búlgar enterrada a Guissona.

XAVIER SANTESMASSES

Nou de cada deu difunts de nacionalitat estrangera són repatriats als seus països d’origen per ser enterrats. Un ritual funerari obligat per a algunes confessions, sobretot la musulmana, per la falta d’espais habilitats als cementiris de Ponent malgrat la reivindicació de cara al futur. A diferència del de Saragossa, el cementiri de Lleida no disposa de cap lloc habilitat per a enterraments d’altres confessions religioses. Francesc Rivas, cap del cementiri municipal, explica que de moment són poques les persones d’origen estranger que s’enterren aquí.

“Els immigrants que tenim a Lleida són joves i molts dels morts són repatriats al seu país d’origen”, va afirmar. Segons Rivas, en aquesta decisió influeix la cultura de cada país. “Els asiàtics solen tornar al seu país quan envelleixen per morir allà. Si moren aquí, molts s’incineren perquè els seus familiars n’escampin les cendres quan viatgin a la seua terra”, assenyala. Pel que fa als musulmans, la majoria demanen ser repatriats. Els que no s’ho poden permetre per motius econòmics acaben enterrats en una fossa comuna, segons Rivas.

 

La repatriació pot costar fins a 7.000 euros i es costeja amb assegurances o iniciatives comunitàries

 

Habilitar espais per a les diferents confessions és una situació complexa. Així ho afirma Ariadna Solé, doctora en Antropologia Social per la Universitat de Barcelona i investigadora dels ritus funeraris. “D’una banda, obrir espais donaria resposta a un dret fonamental però, de l’altra, la majoria dels musulmans continuen afavorint la repatriació i això pot fer que l’administració ho vegi com un problema que no és urgent”, afirma.

Més enllà de la religió, la repatriació té un component cultural i familiar. “Repatriar-se significa ser reconegut de nou a la comunitat d’origen i per a moltes famílies és una manera de poder certificar la defunció”, explica Solé. De tota manera, apunta que és una reivindicació que fa molts anys que es fa i que és previsible que en el futur les persones musulmanes nascudes aquí amb pocs vincles familiars en altres països no vegin sentit a la repatriació.

Per a això, insta els ajuntaments a fer un esforç per resoldre la qüestió i donar cabuda a totes les confessions igual. Una situació que afecta diferents confessions.
 

“Decidir si repatrien o no depèn de si els familiars tenen pensat tornar al seu país, però també d’una qüestió econòmica [pot arribar a costar fins a 7.000 euros]. Aquest any gairebé tots els morts s’han enterrat aquí”, explica Daniel Simon, rector de l’Església Ortodoxa romanesa de Lleida.


Així doncs, la repatriació és la fórmula majoritària entre els musulmans, malgrat que pot costar fins a 6.000 euros, explica Abderrafie Ettalidy, president de Magrebeida. “No se n’ha parlat gaire però ens agradaria tenir una zona al cementiri de Lleida”, apunta Ettalidy, que afegeix que una part del ritual (oració i rentat del cos) es fa a la sala ecumènica del tanatori.

Pel que fa a la comunitat asiàtica, la gran majoria de persones d’origen xinès es repatrien o tornen al seu lloc d’origen per morir, explica Liyun Wang, professora de xinès a la Universitat de Lleida. “Encara no hi ha un auge d’immigrants xinesos que morin aquí. La gent jove potser triarà quedar-se”, reconeix Wang.
 

Millores urbanístiques i música en directe per Tots Sants

La Paeria està actualitzant 4.523 nínxols ubicats en els diferents departaments del cementiri municipal de Lleida per poder identificar-ne la propietat i es preveu que la meitat podran revertir-se al consistori i reutilitzar-los.

Quant a les reformes previstes, el tinent d’alcalde Xavier Rodamilans va destacar la construcció de 48 nínxols nous al departament de Montserrat i la col·locació de 288 columbaris a la Sala de la Pau. Una altra actuació urbanística és la col·locació d’un nou model de bancs i la instal·lació de llums solars que ara es troben en fase de prova.

Per la seua part, el tinent d’alcalde responsable d’Urbanisme, Fèlix Larrosa, va assenyalar que l’expedient sobre el departament de Santa Cecília segueix en marxa per recuperar l’espai i protegir-hi els elements urbanístics. Amb motiu de Tots Sants, la Paeria va homenatjar ahir la figura del músic lleidatà Julià Carbonell. L’alcalde, Àngel Ros, va presidir l’acte acompanyat per familiars del músic. Avui hi haurà música en directe al cementiri de la mà de quatre estudiants del Conservatori Municipal de Música de Lleida.
Temes relacionats
Més informació

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre