La temperatura mitjana a Catalunya ha augmentat 1,6 graus des de 1950

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ha publicat la desena edició del Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC-2017), que avalua l’evolució recent del clima de Catalunya a partir de l’anàlisi de diferents indicadors de canvi i variabilitat climàtics. Segons aquest informe, el 2017 ha estat un any càlid, amb una anomalia de +0,9 °C respecte al període de referència 1981-2010. És el cinquè any més càlid des de 1950, darrera de 2015, 2006, 2014 i 2011, i es manté el clar predomini d’anys càlids (anomalies positives) durant els tres darrers decennis.

L’estiu de 2017 va ser el segon més càlid des de 1950, només superat per l’extraordinari estiu de 2003, amb una anomalia de +1,7 ºC respecte a la mitjana climàtica (1981-2010).

Pel que fa a la precipitació, 2017 es pot qualificar d’any sec, acumulant un 26% menys de precipitació respecte de la mitjana climàtica, convertint-se en l’any més sec des de 1950.

Augment de la temperatura i disminució de la precipitació

Com a resultats generals per a tot el període estudiat (1950-2017), la temperatura mitjana anual de Catalunya ha augmentat clarament a un ritme de +0,25 °C/decenni, sent més marcat el ritme d’augment de la temperatura màxima (+0,31 °C/decenni) que el de la temperatura mínima (+0,18 °C/decenni). A més, totes les estacions de l’any presenten una tendència estadísticament significativa a l’augment de la temperatura, més elevat a l’estiu (+0,36 °C/decenni) i menys a l’hivern i a la tardor (+0,20 °C/decenni).

El comportament de la precipitació no és tan clar, i la seva tendència mitjana anual mostra una lleugera reducció, -2,1 % per decenni (valor, però, sense significació estadística). L’única estació de l’any amb una tendència estadísticament significativa és l’estiu, amb una disminució de la precipitació de -5,5 % per decenni al conjunt del país.