SEGRE

ESNOTICIA

Tomás Chicharro: "Em vaig exiliar al condemnar-me a vuit anys de presó"

Entrevista amb Tomás Chicharro, represaliat del franquisme

Tomás Chicharro, dijous passat a la Seu Vella, que va ser camp de concentració durant la postguerra.

Tomás Chicharro, dijous passat a la Seu Vella, que va ser camp de concentració durant la postguerra.LLEONARD DELSHAMS

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Tenia només vint anys la primera vegada que va entrar a la presó. Però no va ser l’última. El veí de Lleida Tomás Chicharro, líder sindicalista durant els anys del franquisme, va ser un dels represaliats per la dictadura de Franco. Va estar tres anys a la presó, fins que el 1969, quan el van sentenciar a complir més de vuit anys de presó, es va exiliar a França, país en el qual va viure vuit anys fins a la mort del Caudillo. Chicharro, originari de Barcelona i resident des de fa dos anys a Lleida, on viu la seua germana, és un dels prop de 22.500 catalans que han rebut una indemnització de la Generalitat pels anys privats de llibertat per decisió del règim franquista. “La primera vegada que em van condemnar va ser al 62. Vaig estar a la presó de la Model un mes fins que em van traslladar a la presó de Carabanchel, on em van sotmetre a un consell de guerra a la Direcció General de Seguretat, a la Puerta del Sol de Madrid.

Em van condemnar a un any, que vaig complir al penal de Sòria, on enviaven els rojos separatistes”, explica Tomás. El maig del 63 va sortir de la presó i va fer el servei militar. Al 66 va tornar a complir un mes de presó a la Model i al cap d’un any el van tornar a arrestar durant una vaga. Va estar un altre mes i mig a la presó fins que va quedar en llibertat provisional a l’espera de sentència. Quan aquesta va arribar, va ser demolidora. El Tribunal d’Ordre Públic li imposava més de vuit anys de presó. “Els meus companys del sindicat em van treure. Em van ajudar a fugir París amb un passaport fals. Vaig creuar el Pirineu i ja no vaig tornar fins que va morir el dictador”, rememora Tomás. Només tenia vint-i-set anys quan va haver d’abandonar Catalunya.

A França es va acollir a la condició de refugiat polític, va col·laborar amb el casal de Catalunya a París i va formar una família. “Quan la dictadura et condemnava a presó també et tallava totes les iniciatives professionals o artístiques. Jo vaig ser al primer equip del Barça d’atletisme i el club mateix va demanar a Franco la meua llibertat. Mai li van contestar”, explica. En total, Tomás va complir 435 dies de presó, temps que li va valer per rebre una indemnització de 2.430 euros.

Encara que admet que el Govern s’ha mobilitzat per reconèixer les víctimes, considera que arriba tard, ja que hauria d’haver estat una cosa implícita en la transició, com ho va ser l’amnistia per als assassins”. La dictadura franquista va sotmetre a judicis polítics prop d’11.000 lleidatans, dels quals 400 van acabar sent executats en uns processos que la Generalitat va declarar nuls el 2017.

tracking