SEGRE

ESNOTICIA

La brossa electrònica es triplica a Lleida en set anys i arriba a 2.500 tones a l'any

L’obsolescència programada i els ràpids avenços tecnològics disparen les vendes

Un treballador de la deixalleria de Pardinyes, al costat d’un contenidor amb aparells electrònics.

Un treballador de la deixalleria de Pardinyes, al costat d’un contenidor amb aparells electrònics.ITMAR FABREGAT

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Les deixalleries de les comarques lleidatanes van recollir l’any passat 2.500 tones de residus electrònics i elèctrics, el triple que fa 7 anys. L’obsolescència programada i la rapidesa de la innovació tecnològica expliquen un fenomen que també es dóna amb la roba, els residus de la qual s’han disparat a Ponent per la moda ‘low cost’.

Les modes també generen residus i si no que ho expliquin a les deixalleries de les comarques lleidatanes, que han vist com en els últims anys s’han disparat les escombraries electròniques i tèxtils, probablement dos dels sectors on la població inverteix més diners i en els quals s’ha imposat un costum de renovació constant.

Segons les dades de l’Agència de Residus de Catalunya, l’any passat es van recollir a la província de Lleida més de 2.500 tones dels anomenats Residus d’Aparells Elèctrics i Electrònics (RAEE), una xifra que s’ha triplicat des del 2010, quan es van llançar a les deixalleries de Ponent i l’Alt Pirineu i Aran només 791 tones.

Són muntanyes infinites de frigorífics, ordinadors, televisors, forns, telèfons, aparells d’aire condicionat, llums, torradores i altres artefactes, amb un pes que ascendeix cada any a més de quaranta milions de tones a tot el món, que suposa septuplicar, com a exemple, al de la Gran Piràmide de Gizeh.

Els grans productors d’aquests rebutjos són els Estats Units, la Unió Europea i països emergents com la Xina, que en generen una quantitat, cada vegada més important, i els experts apunten que la ferralla electrònica augmentarà un 30% fins al 2025.

Els mòbils es renoven abans que s’espatllin per tenir-los adaptats a les noves prestacions

L’origen d’aquest espectacular increment dels residus electrònics rau en el fet que aquests aparells s’han tornat imprescindibles en el nostre dia a dia. I no només això, sinó que els passos gegantescos als quals avança la innovació tecnologia sumats al fenomen de l’obsolescència programada (programació del final de la vida útil d’un producte, calculat per endavant pel fabricant, que fa que es torni obsolet i calgui comprar-ne un altre de nou) han provocat que les vendes d’aquest tipus d’aparells s’hagin disparat i es mantinguin a un ritme vertiginós.

I és que és habitual, especialment en el cas dels telèfons mòbils, que cada dos anys, més o menys, els usuaris se’n comprin un de nou, ja sigui perquè s’ha espatllat o perquè la innovació tecnològica l’ha deixat obsolet (encara que útil encara) i es vol disposar de noves prestacions.

“Els telèfons mòbils poden tenir tres o quatre anys de vida útil però molta gent se’l renova cada any perquè vol presumir de millors prestacions constantment”, explica Carles Mateu, professor de l’Escola Politècnica de la UdL.

Una mostra d’això és que es calcula que actualment hi ha a les nostres cases 13 milions de mòbils sense utilitzar perquè només el 8% els tira o els recicla, una cosa que aconsellen els experts, ja que passat un temps els seus sistemes operatius deixen de funcionar.

La conseqüència mediambiental d’aquest fenomen no és cap altra que la contaminació durant la fabricació i utilització dels aparells, així com la generació d’una quantitat ingent de residus (altament contaminants si no es fa un bon procés de reciclatge).

De fet, s’estima en una mitjana de 20 quilos per persona a l’any, fonamentalment en mòbils, tauletes, ordinadors i altres petits electrodomèstics, cosa que ha convertit Espanya en el cinquè país europeu que més escombraries electròniques produeixen al darrere d’Alemanya, el Regne Unit, França i Itàlia.

Tanmateix, només una petita part d’aquesta ferralla (un 20%) es recicla amb mètodes eficaços des del punt de vista mediambiental. “ Per als fabricants resulta més lucratiu crear milers de peces en mitja hora que invertir el temps dels seus empleats en el reciclatge de peces”, assegura Mateu.

Una alternativa, cada vegada més a l’alça, és la compra de mòbils de segona mà, però els experts advoquen per normatives que evitin que el planeta acabi convertit en una gran muntanya d’escombraries electròniques.

Un treballador de la deixalleria de Pardinyes, al costat d’un contenidor amb aparells electrònics.

Un treballador de la deixalleria de Pardinyes, al costat d’un contenidor amb aparells electrònics.ITMAR FABREGAT

Un treballador de la deixalleria de Pardinyes, al costat d’un contenidor amb aparells electrònics.

Un treballador de la deixalleria de Pardinyes, al costat d’un contenidor amb aparells electrònics.ITMAR FABREGAT

tracking