x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

MEMÒRIA HISTÒRICA REPORTATGE

Les víctimes sense tomba

Actualitzada 03/09/2018 a les 11:09
Vora 500 lleidatans figuren a la llista de desapareguts de la Guerra Civil || Els familiars en busquen les restes i a uns altres 718 d’altres províncies se’ls va perdre la pista a Ponent en la contesa
La del Solèras, amb més d’un centenar de restes, és la fossa més gran que s’ha exhumat a Catalunya.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© La del Solèras, amb més d'un centenar de restes, és la fossa més gran que s'ha exhumat a Catalunya.

ÒSCAR MIRÓN

Vuitanta anys després del final de la Guerra Civil, centenars de famílies continuen buscant els seus familiars, morts o afusellats als diferents fronts de la contesa que van travessar les terres de Ponent entre els anys 1936 i 1939. Són víctimes sense tomba però amb veu, ja que les seues famílies les han inscrit en un registre de la Generalitat per localitzar-ne les restes i poder donar-los, si poden, un enterrament digne. Segons les dades publicades pel departament d’Assumptes i Relacions Institucions i Exteriors i Transparència, en aquest cens hi ha inscrits més de set-cents desapareguts a la província de Lleida. D’aquests, un total de 461 són lleidatans desapareguts en diverses províncies de la geografia espanyola, sobretot en altres zones de Catalunya o Aragó, encara que hi ha també persones a qui se’ls perd la pista fins i tot a Euskadi o Andalusia. Segons el registre, la immensa majoria són combatents del bàndol republicà i només 139 d’ells van desaparèixer en algun municipi de Ponent.

Les dades aportades per les famílies inclouen els noms dels desapareguts, el lloc on solien residir, afiliació, professió i lloc i data de desaparició. Estudiant les dades s’evidencia que l’exèrcit republicà estava compost per professionals de diversos sectors, ja podien ser metges, obrers, funcionaris, fusters, barbers, empleats de banca, agricultors, militars, policies i músics. Fins i tot en aquesta llista s’inclou una persona que figura com a policia secreta de la Generalitat de Catalunya. Molts van morir mentre lluitaven als fronts de l’Ebre, Segre i Llevant, també hi ha algun presoner de camps d’extermini nazi i presoners en diferents presons com la de Lleida.

 


Dels 400 lleidatans desapareguts, 139 ho van fer en algun dels fronts de Ponent

 

A més, el Govern també recopila les dades d’aquelles persones que van morir en la contesa en algun lloc de Ponent. Segons la llista, hi ha un total de 718 desapareguts que van ser vistos per última vegada a la província de Lleida procedents d’altres llocs de Catalunya i Aragó, sobretot, però també d’Andalusia, Euskadi i fins i tot de Gran Canària. La immensa majoria són militars republicans. Per acarar les restes, la Generalitat pren mostres de l’ADN a familiars de desapareguts per contrastar-les amb els cossos que s’exhumen a les fosses.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre