UP denuncia que el bisbat de Solsona s'apropia béns

Unió de Pagesos va denunciar ahir que els bisbats de Vic i Solsona han immatriculat en els últims anys als registres de la propietat prop de 430 propietats, públiques i privades, a les comarques del Bages, l’Anoia i el Berguedà, entre les quals hi ha 203 ermites, esglésies i capelles; 95 terrenys i finques, i 50 cementiris, a banda d’horts, coberts i alguns habitatges. Un dels agricultors afectats i membre de la comissió permanent d’UP al Bages, Joan Casajoana, va afirmar ahir que aquest procediment de les immatriculacions (inscriure per primera vegada una propietat en el registre) és “il·legal i clandestí” i va denunciar que està basat “en una regulació que va fer la dictadura franquista”. Segons el sindicat, la meitat d’aquests registres es van fer entre el 2014 i el 2015, any de passada que va deixar el PP abans de derogar la normativa del 1946 i que permetia als bisbes actuar com a notaris. Encara que el sindicat només té de moment dades d’aquestes tres comarques, van assenyalar ahir que es preveu que les apropiciones afectin tot Catalunya. Les 430 immatriculacions comptabilitzades corresponen a 95 municipis, per la qual cosa, segons UP, representen 4,5 inmatriculaciones per cada un. En cas de traslladar-se aquest càlcul al conjunt de la província de Lleida, hi podria haver més de mil béns immatriculats per part de l’Església.

En aquest sentit, UP demanarà al Parlament que aprovi una resolució en contra d’aquest procediment i els ajuntaments perquè aportin mocions. També reclamen que es faci pública la llista de totes les immatriculacions de l’Església. El ministeri de Justícia ja va anunciar que publicaria aquestes dades.

Vic defensa que el procés va ser “legal” i nega expropiacions El bisbat de Vic va fer ahir públic un comunicat en el qual va assegurar que la immatriculació de temples catòlics ha sigut un procés “no arbitrari” i “completament legal”. Segons el bisbat, cada vegada que l’Església registrava una propietat “presentava la documentació que provava que era de titularitat eclesial i que coincidís amb el cadastre”. Per això, van assenyalar que no es tracta d’una “expropiació ni de bon tros un espoli” i que si hi ha errors es revisarà el cas en concret.