Les cicatrius del càncer de mama

Cada any es diagnostiquen a Espanya més de 26.000 nous casos de càncer de mama; és el més comú entre les dones i gràcies als avenços científics i el diagnòstic precoç la supervivència ha augmentat fins el 90 %, però el tumor deixa en elles importants cicatrius, tant físiques com psicològiques. La Societat Espanyola de Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica (Secpre) estima que en sis de cada 10 casos de càncer de mama les afectades perden el pit, el que suposa un impacte psicològic importantíssim per a la majoria d’elles. A fi de reduir aquest impacte i evitar noves operacions, aquells hospitals que compten amb cirurgia reparadora (i sempre que les característiques del tumor ho permetin) ofereixen a les pacients sotmetre’s a una reconstrucció immediata de la mama en la mateixa intervenció en la qual els realitzen la mastectomia.

El problema, segons detalla en el Día Mundial del Càncer de Mama la doctora Ainhoa Placer, vocal de comunicació de la Junta directiva de la Secpre, és que molts hospitals no compten amb aquesta especialitat mèdica, amb la qual cosa les dones han d’esperar a ser derivades a un altre centre per dur a terme la reconstrucció mamària en diferit. Per això, de les 16.000 dones que cada any se sotmeten a una mastectomia, només 1.920 (el 12 %) es reconstrueixen el pit de forma immediata i unes 4.800 (el 30 %) ho fan temps després. "Cirurgia plàstica és una especialitat que no tenen tots els hospitals i aquest servei és necessari perquè la reconstrucció sigui immediata", assenyala Plaer, qui lamenta que en els centres en els quals no hi ha aquest tipus de cirurgians "hi ha algunes especialitats que es posen a fer la reconstrucció". "Sincerament és un error perquè de vegades és més complex arreglar el que està mal fet que fer-ho en diferit", adverteix. Així, encara que l’ideal des del punt de vista psicològic és que la dona no es vegi amputada, en ocasions és més convenient esperar per reconstruir la mama.

En aquest sentit, Placer assenyala també que la valoració del resultat final de la reconstrucció és millor en el cas de les dones que sí que s’han vist amputades, perquè la cirurgia mai no deixa el pit igual que abans de la intervenció i "les que no s’han vist amputades no són conscients" d’això. "Qualsevol reconstrucció per bona que sigui mai no serà una mama com si no hagués passat res", per la qual cosa les dones valoren més els resultats si han vist abans la mastectomia.

Per la seua part, el president de l’Associació Espanyola de Cirurgians de la Mama (Aecima), Ricardo Pardo García, assenyala a Efe que per ser dins dels estàndards europeus, la cirurgia conservadora hauria de representar entre el 60 i el 70 % de les operacions de mama, xifres allunyades de la realitat. Segons aquest expert, "la mastectomia i la cirurgia conservadora s’han demostrat igual d’efectives en el tractament del càncer de mama", però hi ha una tendència més agressiva a realitzar mastectomies per les pacients portadores d’Oncogens BRCA 1 i 2 (Síndrome Angelina Jolie) i pacients amb càrrega familiar important. Tanmateix, fer aquestes mastectomies "no ha demostrat encara de forma clara que augmenti la supervivència d’aquestes pacients que es troben molt vigilades". Pardo García aclareix, tanmateix, que les mastectomies han evolucionat des de les que precisaven l’extirpació de la mama juntament amb grans músculs del tòrax, fins algunes actuals preservadores del complex arèola mugró o conservadores de pell amb reconstrucció en les quals es preserva la pell no afectada i els resultats obtinguts són òptims.

A més, no només les mastectomies deixen cicatrius (físiques i psicològiques) en les dones amb càncer de mama, també les cirurgies conservadores acaben en ocasions amb resultats molt difícils d’acceptar per a moltes dones. Per això, des de la Secpre es reivindica la presència dels cirurgians plàstics en qualsevol operació en la qual es vagi a extirpar una zona de la mama. "La cirurgia conservadora també pot ser molt mutilant, perquè si et treuen tot el pol inferior de la mama, queda una mama horrible que després és dificilísim de millorar. En canvi, si ho fas amb un patró de reducció, et queda un mama perfecta, més petita però perfecta", explica. És el que es diu cirurgia oncoplástica, que consisteix a aplicar tècniques de cirurgia plàstica a la cirurgia conservadora. "Ens han de tenir més en compte a l’hora de fer qualsevol cirurgia de la mama", perquè "d’amputar un tros sencer de pit a fer-ho amb tècniques d’oncoplástica hi ha un abisme".