El joc 'online' augmenta un 300% en 5 anys

Poc s’imaginaven fa un quart de segle els precursors del que avui coneixem com a internet, que va començar sent una xarxa de comunicacions militar i, més tard, també acadèmica, que acabaria per convertir-se en una teranyina mundial en la qual tenen cabuda tota classe de continguts i, esclar, també el joc. Els humans fa segles que apostem, i ja l’emperador romà Justinià, al segle VI de la nostra era, es va proposar posar límit a les esportives, a banda de reforçar la prohibició sobre els jocs d’atzar. Tanmateix, és endebades que vulguem posar portes a la muntanya i, almenys des del segle XVIII, les apostes, porfídies i altres jocs d’atzar han fet fortuna en la nostra societat.

Però internet ha portat el sector a un altre nivell. D’aquesta manera, segons va publicar recentment la direcció general d’Ordenació del Joc, dependent del ministeri d’Hisenda, els jocs d’atzar online van generar un negoci de 4.166 milions d’euros només en el segon trimestre d’aquest any, entre apostes, bingos, casinos, concursos i jocs de pòquer via internet. Així les coses, la quantitat jugada entre l’abril i el juny és un 27,17% superior a la del mateix període del 2017, i ha augmentat un 308,36% en els últims cinc anys. En total, l’any passat, es van jugar 13.299 milions d’euros. A mig 2018, ja s’ha jugat el 62% d’aquesta quantitat, 8.263 milions. I això, en un mercat en què únicament participen els 54 operadors autoritzats per Hisenda, entre els quals està també Loteries i Apostes de l’Estat, que ha habilitat a la seua pàgina web la possibilitat d’efectuar online les apostes tradicionals. Renovar-se o morir, com resa el refrany.

Modalitats

Amb tot, el rei del joc virtual és el casino, amb 1.966 milions apostats en el segon trimestre. El seu príncep, les màquines cibernètiques d’atzar, amb un import de 802 milions jugats en aquest període.

Però el tron dels casinos a internet corre perill perquè, mentre que la quantitat apostada en aquesta modalitat de joc s’ha incrementat tan sols en 21 milions entre l’abril i el juny respecte al primer trimestre de l’any, l’import mogut per les apostes ha crescut en 100 milions d’euros, des dels 1.613 milions fins al març amb 1.712 en el segon trimestre. Als antípodes queden els concursos online que, després d’una etapa d’alts i baixos i d’una lleu bonança entre el 2016 i el 2017, es van enfonsar un 69,92% el primer trimestre d’aquest any, movent únicament 373.517 euros. Entre l’abril i el juny, a més, van remuntar lleument fins als 420.495 euros jugats.

Són les grans firmes internacionals, com William Hill, Bet365, 888 o Bet and Win, les que dominen el mercat. Empreses que, juntament amb la resta dels operadors autoritzats, es van embutxacar 559 milions d’euros bruts el 2017.

En els sis primers mesos d’aquest any, ja ha obtingut un benefici de 330 milions, que procedeix sobretot de les apostes, 170 milions, dels jocs de casino, 113 milions, i del pòquer, 40 milions.

Per raons òbvies, doncs, aquest mercat no ha quedat al marge de la fam dels trilers de cartes marcades. D’aquesta manera, les autoritats també es van implicar activament en la persecució del joc fraudulent per internet durant l’any passat, deixant inoperatives un total de 961 pàgines web de joc il·legal, i tancant-ne unes altres 271. Així les coses, la direcció general d’Ordenació del Joc va plantejar setze propostes d’inici de procediment sancionador contra disset portals d’apostes sense llicència.

A més, aquesta activitat de persecució del regulador estatal del joc presenta una altra derivada al món real, el Servei d’Investigació Global del Mercat d’Apostes (SIGMA), creat l’abril del 2017. En els seus primers mesos de vida, fins al desembre, va efectuar 191 actuacions, actuant d’ofici en set presumptes manipulacions d’apostes esportives, i rebent informació sobre 45.

La prudència mai falla, però el rerefons d’aquestes dades el que revela és un increment exponencial del nombre de jugadors que, fent cas omís d’allò que els diners que la carta ha portat, avui vénen i demàse’n van, s’han lliurat als braços de la deessa Fortuna a la conquesta del seu particular tresor virtual. I és que 1.394.787 d’usuaris, dels 2.303.956 registrats en les plataformes de joc online, van efectuar almenys una aposta l’any passat. A la llum d’això, la xifra de jugadors virtuals actius a l’Estat espanyol s’ha incrementat en un 110,32% des del 2013. I aquesta tendència alcista, lluny de frenar-se, continua amb la seua inexorable escalada.

En aquest sentit, les últimes dades disponibles (al final de juny d’aquest any) revelaven que en el segon trimestre es van comptabilitzar 859.695 jugadors de mitjana al mes, 207.128 més que en el mateix període de l’any passat i 589.260 per sobre del segon trimestre de fa cinc anys.

Però ja va advertir el refranyer que qui comença guanyant acaba plorant i, com en aquestes sorts, és la banca la que se sol ficar els guanys a la butxaca. Cada jugador va perdre 293 euros de mitjana el 2015, últim any en què el Govern central va publicar aquesta estadística. La dels número rojos, l’altra cara de la ludofília, o, segons es miri, la ludopatia, un problema in crescendo en un entorn en el qual el joc està cada vegada més a l’abast de la mà.