SEGRE

POLÍTICA CULTURAL ETNOLOGIA

La construcció en pedra seca, Patrimoni Cultural de la Humanitat

Declaren Patrimoni Immaterial de la Humanitat l’art de construcció amb aquesta tècnica || Una candidatura de vuit països amb especial pes a Lleida, amb més d’un miler d’elements

Aljub de pedra seca de Torrebesses.

La pedra seca del Segrià i les Garrigues, Patrimoni Cultural de la HumanitatTENTE MANZANO/CENTRE D'INTERPRETACIÓ DE LA PEDRA SECA

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

La Unesco va reconèixer aquest dimecres la tècnica constructiva de la pedra seca com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, aprovant així una candidatura transnacional presentada l’any passat per vuit països, inclòs Espanya, en la qual tenen un pes rellevant les construccions inventariades a les comarques de Lleida. La inclusió de l’art de la pedra seca en la llista indicativa de Patrimoni Mundial es va produir en el marc de la reunió que fa el comitè executiu de la Unesco aquesta setmana a l’illa Maurici, en la qual està pendent també una altra candidatura espanyola, la de les tamborrades, repics de tambor de Terol i altres ciutats.

La Unesco va destacar que la construcció en pedra seca (present també a Croàcia, Xipre, França, Grècia, Itàlia, Eslovènia i Suïssa) està plenament integrada al medi ambient i és “un exemple de relació equilibrada entre l’ésser humà i la naturalesa”. A Espanya aquesta tècnica constructiva també és present a Andalusia, Aragó, Astúries, les Balears, les Canàries, Extremadura, Galícia i València. A Catalunya, segons l’inventari de Wikipedra, que coordina l’Observatori del Paisatge, existeixen actualment prop de 19.000 construccions de pedra seca.

Gairebé 19.000 elements de pedra seca a Catalunya, amb gran presència al Segrià i les Garrigues

L’inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya del departament de Cultura té fitxats més de 7.000 elements d’arquitectura tradicional, una bona part dels quals construccions de pedra seca, des de cabanes i barraques fins a aljubs, cisternes, pous i marges de bancals. Un miler, com a mínim, a la Lleida seca, amb gran presència sobretot a les Garrigues, el Segrià i la Segarra. Aquest nou segell internacional de la Unesco en el qual figura Lleida se suma així a les declaracions de Patrimoni Mundial de l’art rupestre (1998), el romànic de la Vall de Boí (2000) i la festa de falles del Pirineu (2015).

“Una oportunitat de promoció del turisme cultural al territori” Una de les persones més satisfetes ahir al conèixer-se la declaració de la Unesco era Mario Urrea, l’alcalde de Torrebesses, localitat del Segrià sec en la qual des de fa gairebé 8 anys va obrir les portes el Centre d’Interpretació de la Pedra Seca. “Torrebesses és un dels municipis de Lleida amb més presència d’elements construïts amb aquesta tècnica: 58 cabanes, 53 aljubs i 500 quilòmetres de marges, a més de pous, forns, basses..., segons un estudi que vam encarregar a la Universitat de Lleida”, va explicar Urrea. De fet, el Centre d’Interpretació és l’únic de Catalunya i segur que també d’Espanya. “Aquest segell de qualitat la Unesco també suposarà una oportunitat per difondre aquesta tècnica i de promoció del turisme cultural al territori”, va afegir.

Mario Urrea.

Mario Urrea.TENTE MANZANO/CENTRE D’INTERPRETACIÓ DE LA PEDRA SECA DE TORREBESSES

Mario Urrea.

Mario Urrea.TENTE MANZANO/CENTRE D’INTERPRETACIÓ DE LA PEDRA SECA DE TORREBESSES

Mario Urrea.

Mario Urrea.TENTE MANZANO/CENTRE D’INTERPRETACIÓ DE LA PEDRA SECA DE TORREBESSES

tracking