x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

HOLOCAUST MEMÒRIA HISTÒRICA

Lleidatanes víctimes de l'horror nazi

Actualitzada 29/01/2019 a les 13:55
L’Amical de Ravensbrück documenta la biografia d’un centenar de deportades a aquest camp de concentració, set d’elles de Ponent || Conxita Grangé, d’Espui, viu encara al sud de França
Guerrilleres a la resistència - Totes les lleidatanes deportades a Ravensbrück van lluitar a la resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial. No només van estar en aquest camp, també van passar per Dachau, Bergen-Belsen, Mathausen o Ne ...

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Guerrilleres a la resistència - Totes les lleidatanes deportades a Ravensbrück van lluitar a la resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial. No només van estar en aquest camp, també van passar per Dachau, Bergen-Belsen, Mathausen o Ne ...

SEGRE
Guerrilleres a la resistència - Totes les lleidatanes deportades a Ravensbrück van lluitar a la resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial. No només van estar en aquest camp, també van passar per Dachau, Bergen-Belsen, Mathausen o Ne ...

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Conxita Grangé Veleta. Nascuda el 1925 a Espui, va ser detinguda amb només 18 anys per la Gestapo quan ajudava la resistència francesa. Va passar més d'un any al camp de concentració de Ravensbrück.

AMICAL DE RAVENSBRÜCK
Guerrilleres a la resistència - Totes les lleidatanes deportades a Ravensbrück van lluitar a la resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial. No només van estar en aquest camp, també van passar per Dachau, Bergen-Belsen, Mathausen o Ne ...

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Guerrilleres a la resistència - Totes les lleidatanes deportades a Ravensbrück van lluitar a la resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial. No només van estar en aquest camp, també van passar per Dachau, Bergen-Belsen, Mathausen o Ne ...

AMICAL DE RAVENSBRÜCK
Guerrilleres a la resistència - Totes les lleidatanes deportades a Ravensbrück van lluitar a la resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial. No només van estar en aquest camp, també van passar per Dachau, Bergen-Belsen, Mathausen o Ne ...

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Elvira Ibarz. Nascuda a Mequinensa, era la tia de Conxita Grangé Veleta, a la qual va acollir i criar amb la seua filla Maria. A les tres les van detenir juntes i va estar captiva a Ravensbrück. Va morir el 1953.

AMICAL DE RAVENSBRÜCK
Guerrilleres a la resistència - Totes les lleidatanes deportades a Ravensbrück van lluitar a la resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial. No només van estar en aquest camp, també van passar per Dachau, Bergen-Belsen, Mathausen o Ne ...

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Dolors Casadellà . Va nàixer a Alcoletge el 1918. Es definia com l'“única roja” de la família. Passada la Guerra Civil, va travessar la frontera embarassada. Va veure morir la seua filla de tres mesos al camp d'Argelers.

AMICAL DE RAVENSBRÜCK

Guerra, resistència, detenció, maltractaments, treballs forçats, deportació, alliberament. Aquest és l’horror al qual es van enfrontar les dones que van ser deportades entre el 1939 i el 1945 al camp de Ravensbrück, a noranta quilòmetres de Berlín. El pròxim mes d’abril es compliran 74 anys de l’alliberament del camp de concentració i l’Amical de Ravensbrück està tornant la veu a aquelles supervivents de la barbàrie. A la pàgina web de l’entitat hi ha disponible un cens en el qual han registrat la biografia d’un centenar de deportades a aquest camp nazi, entre elles set d’originàries de Ponent. En l’actualitat, només dos dones que van ser alliberades de Ravensbrück segueixen amb vida: Neus Català i la lleidatana Conxita Grangé, nascuda a Espui i que ara viu en una residència al sud de França.

Entre les lleidatanes que figuren al cens, a més de Grangé, hi ha la professora Coloma Seròs, de Lleida; Dolors Casadellà, d’Alcoletge; Felicitat Gassa, de Lleida; Maria Arange, de Prats de Cerdanya, Elvira Barz, de Mequinensa, i Generosa Cortina, de Son, al Pallars Sobirà. Des d’Amical de Ravensbrück, Teresa del Hoyo va explicar ahir que fa anys que confeccionen aquest cens però que es troben amb la dificultat de trobar documentació sobre les dones deportades. “Moltes van ser capturades a França, i portaven el cognom del seu marit. Abans de l’alliberament del camp, els nazis van cremar tots els documents”, va assenyalar. L’entitat està molt satisfeta del treball fet fins ara, però no defalleixen, volen “posar nom i cara” a totes les dones que van patir l’horror de l’Holocaust en aquest camp. “Les dones tenien factors afegits dins dels camps. Moltes arribaven embarassades, veien patir i morir els seus fills i temien possibles violacions. La solidaritat va ser una de les claus per sobreviure”, va afirmar.

Acte en record a les víctimes de l’Holocaust

Guerrilleres a la resistència - Totes les lleidatanes deportades a Ravensbrück van lluitar a la resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial. No només van estar en aquest camp, també van passar per Dachau, Bergen-Belsen, Mathausen o Ne ...

El president de la Generalitat, Quim Torra, va apel·lar ahir al coneixement, la cultura i la memòria davant del “populisme, que és una nova manera d’anomenar el feixisme que vindrà”. Així ho va dir a l’acte institucional pel Dia Internacional de les Víctimes de l’Holocaust, on va participar el president del Parlament, Roger Torrent, entre altres representants polítics. Per la seua part, Torrent va dir que el discurs de l’odi s’estén “en partits presumptament democràtics”.
Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre