Ricard Viñes tindrà un repòs etern conforme a la seua categoria, amb estàtua inclosa

Ricard Viñes va demanar ser enterrat a la seua Lleida natal, al costat de la seua mare. I se li va respectar la voluntat. Les restes van arribar amb tren des de Barcelona el dia 30 d’abril del 1943 i des d’aleshores reposen al departament de Santa Cecília del cementiri de Lleida. Les obres que es duen a terme al cementiri obligaran a moure el pianista, que serà traslladat a un nínxol “provisional” mentre duri la rehabilitació, segons fonts de la Paeria. Quan la part antiga del cementiri quedi reformada, Viñes tornarà i la seua sepultura es convertirà en un mausoleu en què s’instal·larà l’escultura que durant gairebé 40 anys va presidir la plaça que porta el nom de l’intèrpret. A finals de mes s’iniciarà l’exhumació dels nínxols de dos dels quatre departaments afectats, que seran enderrocats, però aquesta primera operació no afectarà Viñes. Es calcula que fins d’aquí a un any no haurà d’inhumar-se i, en cap cas, les restes no aniran a parar a la fossa comuna, segons va garantir la Paeria. Al remodelat cementiri és on anirà a parar la famosa estàtua de Viñes que el 1971 es va col·locar sobre un pedestal de grans dimensions que es va enderrocar quan a començaments del 2009 es van iniciar les obres de remodelació d’aquesta cèntrica plaça, redissenyada per l’arquitecta Benedetta Tagliabue. La retirada de l’estàtua va ser polèmica pel seu caràcter emblemàtic. Embolicada en plàstics protectors es va dipositar al magatzem municipal d’arqueologia de la Bordeta i el 2017 es va restaurar a l’espera de trobar una ubicació definitiva per a l’escultura.

Viñes va rebre honors de fill il·lustre quan va morir el 29 d’abril del 1943. Es va instal·lar una capella ardent a la Paeria perquè els seus paisans poguessin donar-li l’últim adéu i se li va donar sepultura en un sepeli multitudinari. L’endemà es va oficiar un funeral a Sant Llorenç.