x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

MEMÒRIA HISTÒRICA INICIATIVES

Un banc de records

  • L. GARCÍA/M. CABELLO
  • |LLEIDA
Actualitzada 22/01/2020 a les 09:26

La Generalitat posa a disposició dels ciutadans un fons digital amb 20.000 documents, més de 2.000 de Lleida, de memòria històrica || Detalls sobre represaliats, camps i testimonis

514502_1.jpg

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

©

SEGRE
514502_2.jpg

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

©

SEGRE
514502_3.jpg

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

©

SEGRE
514502_4.jpg

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

©

SEGRE

Documents per recuperar la història d’aquells que van viure l’horror de la guerra, la repressió, l’exili i la deportació. Per mantenir viva la memòria històrica, el Memorial Democràtic ha fet públic el Banc de Memòria Democràtica, un cercador web que recull i posa a l’abast de la ciutadania 20.000 registres, dels quals més de 2.000 de les comarques lleidatanes, de fons i col·leccions de l’organisme entre el 1931 i el 1980. El banc ofereix informació detallada sobre víctimes, testimonis, fets històrics i espais físics relatius a la Segona República, la Guerra Civil i el franquisme, de les víctimes per motius ideològics, de consciència, religiosos o socials. També facilita informació sobre l’exili i la deportació, la lluita antifranquista i la transició a la democràcia.

Entre els més de 2.000 documents relatius a víctimes lleidatanes, el cercador ofereix vídeos amb testimonis en primera persona, informes sobre expressos polítics i detalls dels espais de memòria democràtica, com la Seu Vella, que va ser presó i camp de concentració durant la Guerra Civil i els primers anys de la dictadura, o refugis davant dels bombardejos que van assolar la població civil, com l’església de Santa Maria d’Agramunt.

El cercador (banc.memoria.gencat.cat i memoria.gencat.cat) permet la visualització específica del contingut dels fons i les col·leccions del Memorial, a banda de servir com un mitjà de reparació de la memòria de les víctimes.

Gestionat pel Centre d’Informació i Documentació del Memorial Democràtic, es classifica en diversos fons: el Banc Audiovisual de Testimonis, la Biblioteca del Memorial Democràtic, el Cens de Simbologia Franquista, la base de dades d’expresos polítics, la de Spanish Refugee Aid (organització nord-americana creada per ajudar els refugiats espanyols el 1953) i la Xarxa d’Espais de Memòria.

Actualment es treballa per incorporar altres bases de dades de la Generalitat. D’aquesta forma, està previst que el proper mes de maig, segons ha informat el Memorial, coincidint amb l’alliberament del camp de concentració de Mauthausen, s’incorpori la base de deportats als camps nazis, amb el cens més complet en aquest àmbit de l’Estat espanyol. També inclourà pròximament el cens de desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista i el mapa de fosses de Catalunya. Amb aquesta integració, es podrà accedir a més de 55.000 registres. La publicació d’aquesta iniciativa coincideix amb la commemoració del Dia en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, el proper 27 de gener. Més de 300 lleidatans van ser deportats a camps de concentració del Tercer Reich. La majoria a Mauthausen, però també a altres com Gusen, Dachau, Auschwitz, Neuengamme, Ravensbrück i Buchenwald. Molts d’ells no van sobreviure.

Homenatge a una supervivent de Ravensbrück
Amical de Ravensbrück i el consell comarcal del Pallars Sobirà preparen un acte d’homenatge per recordar Generosa Cortina, natural de Son, que va participar activament en xarxes aliades d’informació i evasió durant la Segona Guerra Mundial al costat del seu marit, Jaume Soldevila, originari d’Escart. Amical prepara, juntament amb el consell, una exposició sobre la història d’aquesta lleidatana, que va ser deportada al camp de Ravensbrück amb Conxita Grangé, natural d’Espui, última supervivent d’aquest camp nazi que va morir el passat 27 d’agost als 94 anys. Cortina va patir tortures i treballs forçats en una fàbrica d’armament alemanya com Grangé. Després de passar per Dachau, va ser alliberada i va poder retrobar-se amb el seu marit, que va fugir d’un afusellament. Tots dos han rebut honors per la seua tasca de diversos països com els EUA.
Temes relacionats
Descobrir
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre