Pneumòlegs adverteixen que Espanya podria enfrontar-se a una segona onada del virus

El cap del Servei Pneumologia de l’Hospital del Mar i president de la Fundació BRN (Barcelona Respiratory Network), Joaquim Gea, ha advertit que l’augment de positius a Espanya podria suposar un segon brot significatiu de coronavirus, encara que ha precisat que seria en un escenari molt diferent al del mes de març.

Després de recordar que els hospitals han preparat plans de contingència per "encaixar millor el cop d’un previsible segon brot de la malaltia", Gea ha assegurat en un comunicat de la fundació BRN que l’arribada de casos importats "sembla haver implicat un subtipus una mica diferent de coronavirus".

Gea s’ha referit a l’augment generalitzat de contagis i als rebrots del Segrià i de L’Hospitalet de Llobregat per advertir de la possibilitat d’aquest "segon brot significatiu d’infecció per coronavirus".

"Ens enfrontem a un escenari molt diferent respecte al primer brot significatiu de coronavirus del mes de març. El canvi positiu d’escenari és molt clar tant a nivell clínic, epidemiològic, com des del punt de vista de l’organització del sistema de salut o el coneixement sobre els tractaments", ha precisat el pneumòleg.

Segons Gea, el repunt de casos de coronavirus a Espanya es deu a un subtipus de SARS-CoV-2 semblant a què ja va provocar la tragèdia el mes de març a què s’ha unit un nou llinatge o soca de coronavirus importat, probablement de Llatinoamèrica.

No obstant això, reconeix que fins el moment no hi ha evidència científica que es tracti d’una versió més agressiva del virus o amb un poder de contagi més gran.

"El virus ha estat canviant des de la seua aparició i té diferents llinatges", ha afegit el president de la Societat Catalana de Pneumologia (SOCAP), Enric Barbeta.

"El que sabem fins el moment és que el virus importat de Llatinoamèrica manifesta diferències genètiques respecte al virus del brot de març, però no podem aventurar-nos a dir que clínicament sigui diferent. En part, no podem avaluar la seua agressivitat, ja que els sistemes sanitaris dels països que s’han enfrontat a ell són molt diferents del nostre", segons Barbeta.

Els dos pneumòlegs han recordat que molts hospitals, especialment els de més mida, han preparat plans de contingència per a una previsible segona allau de pacients.

"La preparació dels professionals és molt millor respecte de la crisi sanitària del mes de març. L’experiència respecte a una cosa que t’ha passat sempre comporta un aprenentatge. La formació sobre aquest tipus de coronavirus ha estat molt intensa durant els últims mesos. Ara estem més i més ben preparats del que érem llavors i podrem fer un millor maneig de la malaltia", segons Gea.

El pneumòleg ha explicat que "els tractaments disponibles actualment per tractar la COVID-19 són molt similars als del mes de març; hi ha un fàrmac ja aprovat per a aquesta indicació concreta, encara que el seu ús ja estava permès en l’anterior brot per a casos molt específics."

"La diferència més gran -ha precisat- ve marcada pels avenços i troballes fetes en el maneig dels aspectes respiratoris i de bloqueig de la tempesta inflamatòria que comporta la malaltia per part dels professionals sanitaris".

Respecte a l’índex d’immunitat de grup davant el coronavirus, Gea ha apuntat que "les cèl·lules que s’encarreguen de defensar-nos del virus no només són els anticossos. Molts immunòlegs defensen la idea de què més gent ha estat en contacte amb el virus, però no han arribat al punt de desenvolupar anticossos. No obstant això, aquestes persones sí que haurien desenvolupat algun altre tipus de defenses que els atorgarien cert nivell de protecció".