SEGRE

FAUNA CENS

Lleida, 'casa' del trencalòs

El Pallars i l'Alt Urgell són les principals zones de reproducció d'aquesta au, en perill d'extinció a Europa || A la província hi ha més de quaranta zones en les quals se n'han albirat nius

Un exemplar de trencalòs, espècie de voltor que s’alimenta d’ossos i es troba en perill d’extinció a Europa.

Un exemplar de trencalòs, espècie de voltor que s’alimenta d’ossos i es troba en perill d’extinció a Europa.UNIVERSITAT DE LLEIDA

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El Pirineu lleidatà és una de les principals zones de reproducció del trencalòs, l’au carronyera més amenaçada d’Europa. Així ho constata l’Institut d’Investigació en Recursos Cinegètics (IREC) a la primera monografia sobre l’estat de conservació d’aquesta espècie a Espanya.

Segons els investigadors, a les comarques lleidatanes hi ha més de quaranta territoris en els quals s’ha detectat la presència de nius de trencalòs, la majoria al Pallars Sobirà (14), Pallars Jussà (10), Alt Urgell (9) i Alta Ribagorça (3).

Les primeres dades sobre els efectius de l’espècie a Catalunya es remunten a començaments de la dècada de 1980. Des d’aleshores, i especialment després de l’aprovació del pla de recuperació el 1994, es duen a terme tasques anuals de seguiment i conservació per obtenir informació detallada que permeti millorar l’aplicació de les mesures de conservació. Segons apunta l’informe, entre 1980 i 1984 hi havia cinc parelles reproductores i dos més no reproductores identificades que es concentraven al Pirineu occidental.

“En els últims 27 anys la població s’ha anat expandint cap a l’Est, i s’han format nous territoris a les comarques del Ripollès, Solsonès i Garrotxa. Però on l’augment ha estat més important és a la comarca de l’Alt Urgell, on l’any 1984 no hi havia cap territori ocupat i l’any 2006 n’hi havia set; i al Pallars Sobirà, on a partir d’un únic territori localitzat el 1984 s’ha passat als 14 actuals”, expliquen des de l’IREC.

El trencalòs és una espècie de voltor que no s’alimenta de carn, sinó de tendons i ossos d’ungulats que fragmenta, deixant-los caure des de gran altura sobre les roques. Així mateix, les seues poblacions es concentren fonamentalment al Pirineu, per la qual cosa “la importància d’Espanya per a la conservació de l’espècie a nivell continental és més que notable”.

Un dels últims censos elaborats pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) estima que en aquesta zona hi ha una població d’entre 937 i 1.119 exemplars, dels quals un 36% pertanyen a la fracció reproductora.

Naix una cria de l’única parella d’Andorra L’única parella de trencalòs que nidifica a Andorra va tenir al març una nova cria, segons va informar ahir el Govern del Principat. “La femella va fer la posta durant el mes de gener i la segona quinzena de març va nàixer un pollet que ha evolucionat favorablement i que va sortir del niu amb èxit a finals de juny”, van explicar en un comunicat. Així mateix, van apuntar que el Cos de Baders porta a terme un seguiment continuat i a distància de la nidificació. L’última observació de la cria és del passat 26 de juny. Amb naixement d’aquesta nova cria de trencalòs, ja són set els que s’han criat amb èxit des que el 2004 es va iniciar el seguiment de la reproducció segura de l’espècie. En els últims deu anys s’han registrat un total de nou postes, de les quals només tres han finalitzat amb èxit, amb pollets que van nàixer el 2011, el 2016 i el 2018. Aquesta au és imprescindible a la cadena tròfica, ja que s’encarrega d’eliminar les restes dels cadàvers d’animals a la muntanya.

tracking