x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

ESNOTICIA

El teletreball, de la urgència a una nova forma de viure

Actualitzada 03/08/2020 a les 09:49

La ministra Díaz vol regular el sistema || Aclarir el pagament de costos, jornada i si ha de ser voluntari o no

El teletreball té en bona mesura perfil femení atès el seu pes al sector serveis.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© El teletreball té en bona mesura perfil femení atès el seu pes al sector serveis.

ACN
El teletreball té en bona mesura perfil femení atès el seu pes al sector serveis.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© El teletreball té en bona mesura perfil femení atès el seu pes al sector serveis.

ACN

El teletreball es va convertir amb la pandèmia, de la nit al dia, en protagonista en aquelles empreses i llocs de treball en què, per les seues característiques, era possible. La meitat de les petites i mitjanes empreses de les comarques de Lleida (52,4 per cent) han optat aquests mesos per aquesta manera de continuar actives i al mercat.

les claus
  • Regulació. El ministeri de Treball ultima una proposta de regulació del teletreball que podria portar la setmana que ve al Consell de Ministres. El Parlament de Catalunya també ha instat la Generalitat a regular-lo i a garantir l’anomenada desconnexió digital.
  • Activitat. Una enquesta de l’Institut d’Estadística de Catalunya reflecteix que amb el retorn a l’activitat, sis de cada deu negocis a Catalunya tenen prevista una reorganització de la jornada laboral, mentre que la meitat assegura que apostarà pel teletreball. En el cas de la indústria, Acció ha constatat que abans de la pandèmia tot just l’utilitzaven 12% de les companyies, però ha arribat en aquests mesos a màxims del 69%.
  • Tecnologia. La pandèmia ha posat de manifest la necessitat que les empreses es posin al dia tecnològicament per poder treballar, però també de poder comptar amb fibra òptica a tot el territori de Lleida, destaca Pimec.
  • Jornada. Un dels riscos del teletreball és el de la jornada laboral. Treballar des de casa es tradueix en moltes ocasions a estar disponible les vint-i-quatre hores del dia o no desconnectar en cap moment de l’àmbit laboral. Moltes persones, precisament, apunten com un dels problemes no saber imposar-se temps de diferenciació entre el que és la jornada de treball i la vida personal.
  • Unió Europea. El full de ruta de la Unió Europea implica una recuperació econòmica basada en bona mesura en la transició ecològica i també en la digital.
  • França. Altres països europeus compten amb legislacions de teletreball que, tanmateix, ara estan en revisió. Per exemple, a França, és voluntari i ha de respectar el reglament sobre la jornada laboral, i empresa i empleat han de pactar prèviament les franges horàries. A més, la companyia ha d’abonar la despesa en internet.
  • Alemanya. Alemanya no té legislació específica del teletreball i les seues condicions es pacten en conveni o entre empresa i empleat. Aquesta ha de proveir del material tècnic necessari, respectar els horaris laborals i els descansos i garantir la protecció de dades.
  • Àustria. Igual que passa a Alemanya, la direcció no pot imposar de forma unilateral el teletreball, tret que així ho estableixi el contracte o el conveni.

Només una part de les companyies han tornat a la normalitat i són moltes les que es plantegen què fer a la tornada de les vacances estivals davant de la possibilitat de rebrots del coronavirus i amb unes exigències d’espais amplis entre treballadors, d’almenys metre i mig, o de portar posada la mascareta durant tota la jornada laboral. L’Enquesta de Població Activa situa en el 16 per cent els treballadors que han cobert jornades laborals des de casa el segon trimestre de l’any, la qual cosa representa uns 30.500 lleidatans. En aquest context i després del que va ser una mesura d’urgència, ara el debat se centra també en la regulació del teletreball i qui s’ha de fer càrrec dels costos que comporta, perquè en la majoria de casos el treballador posa els mitjans, des de l’ordinador fins a internet.

 


Més de 30.500 treballadors de Lleida han teletreballat durant el segon trimestre d’aquest any

 

De moment, ja ha generat una nova polèmica entre les dos ànimes del Govern de Pedro Sánchez. La ministra de Treball, Yolanda Díaz (Podem), té clar que és necessari establir regles clares i té els sindicats de la seua banda, i la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, aposta per la negociació entre empresa i plantilla.

Treball afirma que s’ha de compensar els empleats per les despeses addicionals i vol portar ja un text al pròxim Consell de Ministres. Els sindicats defensen que el teletreball tingui caràcter voluntari, que les empreses posin els mitjans i que es compensi econòmicament les despeses derivades per als empleats.

La patronal adverteix contra regulacions que a la pràctica desincentivin el teletreball, perquè la normativa tindria una aplicació que aniria més enllà d’hipotètics confinaments similars als que es van viure aquesta primavera passada pel coronavirus.

Els empresaris volen marge per a la negociació en el marc de les companyies i els convenis laborals. Calviño tampoc vol legislacions rígides que es puguin traduir en deslocalitzacions de contractes, que precisament facilita el teletreball.

Les empreses de Lleida apressen a desplegar la fibra al territori
Les patronals de Lleida coincideixen en la necessitat que Lleida compti amb infraestructures d’acord amb el segle XXI i entre aquestes és clau la fibra òptica a tot el territori. D’una banda, s’ha demostrat que és urgent per poder afrontar les necessitats del teletreball en temps de pandèmia, però també és una oportunitat de futur. Ha quedat clar que una persona pot estar treballant des de la localitat més remota per a una companyia ubicada en un altre territori sense problema. És a dir, pot representar també una fórmula per evitar el despoblament de zones rurals i fins i tot per atreure treballadors de cert tipus de companyies que poden afrontar les seues jornades amb un ordinador i un telèfon.
Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre