Judit Herreros Danés: «La carrera científica atreu les dones però pot retardar altres plans per formar una família»

A quin camp d’investigació es dedica actualment?

Soc codirectora del Grup de Senyalització per a Calci de l’IRBLleida i coordinadora del Grau de Ciències Biomèdiques de la UdL. En el nostre grup investiguem el glioblastoma, un tumor cerebral de mal pronòstic i amb poques opcions de tractament. Els nostres projectes actuals estan centrats a conèixer millor la funció d’algunes proteïnes i vies assenyaladores d’aquest tumor així com possibles estratègies terapèutiques.

Per què va decidir ser científica?

Els meus professors em van influir molt perquè estudiés Biologia, malgrat les poques sortides professionals que tenia en aquell moment. Quan vaig acabar la carrera no tenia clar dedicar-me a la investigació, però l’oportunitat va sorgir i ho vaig fer. El treball de laboratori m’encanta i em va portar a fer un postdoctorat a Londres. És una època de la meua vida que em va centrar molt en el treball, però també vaig tenir l’oportunitat de fer grans amics.

Quines dificultats ha trobat en la seua carrera professional pel fet de ser dona?

La carrera científica és llarga i competitiva. Vaig ser professora estable de la UdL passats els 40. Fins aleshores, havia viscut de beques i contractes. El fet de tenir fills es va retardar respecte al que hauria pogut passar amb altres professionals. El treball de laboratori exigeix moltes hores i, de vegades, sense horaris definits, i això no ajuda a plantejar-se la maternitat. Els graus de l’àmbit biomèdic i biotecnològic tenen un percentatge de dones molt elevat, és una professió que agrada, però no és un camí de roses, especialment si s’opta per formar una família aviat.

Què milloraria del sector per continuar avançant?

Les dificultats per trobar l’estabilitat i, una vegada aconseguida, poder combinar la investigació amb la docència i la conciliació amb la família.

I com es podria fer?

Es necessita més finançament en investigació a tots els nivells perquè la falta de recursos sostinguda en el temps és una font d’estrès considerable. És un treball interessant, en el qual mai t’avorreixes!