PANDÈMIA TRIBUTS
Últim adeu a una víctima de la Covid en forma de llibre
El jove Dídac Masip ret homenatge al seu avi || “El comiat que no li vaig poder donar”
Dídac Masip, d’Aspa, amb ‘Bigoti, elàstics i camisa de quadres’.
A les comarques lleidatanes han mort 765 persones per la Covid-19 i, en la majoria de casos, els seus éssers estimats no van poder brindar-los el comiat que mereixien. Jordi Prats Suñé, natural de Juncosa, és una d’aquestes víctimes.
Va morir l’1 de maig de l’any passat als 87 anys i, com a homenatge, el seu net Dídac Masip li ha dedicat un relat de seixanta pàgines que ha autoeditat: Bigoti, elàstics i camisa de quadres. La història d’un adeu sense adeus.
“No vam poder acomiadar-nos de l’avi, que va morir sol al centre sociosanitari en el qual estava ingressat. Com tots els que van perdre un familiar durant el confinament domiciliari, ni tan sols vam poder compartir el nostre dolor en un vetllatori o en un enterrament”, explica aquest jove d’Aspa, mentre destaca que “per a mi va ser una necessitat posar per escrit tot el que sento: impotència, desconcert i molt dolor per les paraules que mai no vaig poder dir-li”.
L’objectiu del llibre, segons explica, “era que l’avi no caigués en l’oblit. Perquè la pandèmia ha estat sinònim de deshumanització i cal recordar que, darrere de cada xifra de morts, hi ha un nom i cognom”.
.
El relat, que comparteix amb tots els amics i familiars que no van poder acomiadar-se del Jordi en un funeral, “m’ha ajudat molt i ha estat terapèutic fins a cert punt, però no sé si aquesta ferida es tancarà algun dia. Encara no he pogut plorar l’avi, perquè va ser tan sobtat que no em faig a la idea de la seua mort”.
