x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

On cauran finalment les restes del coet xinès?

  • EFE
Actualitzada 07/05/2021 a les 18:31
On cauran finalment les restes del coet xinès?

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© On cauran finalment les restes del coet xinès?

EFE

El coet xinès Long March 5B viatja sense control a una velocitat de 28.000 quilòmetres per hora i en completar una volta a la Terra tarda hora i mitja; l’última previsió diu que entrarà en l’atmosfera a la 1:59 hores peninsular de diumenge, amb un marge d’error no obstant de més menys 7 hores i 45 minuts.

"A mesura que el coet vagi perdent altura en la seua òrbita el·líptica -ara en el punt més proper a la Terra està a 160 quilòmetres- es podrà reduir aquesta incertesa", ha assenyalat a Efe Jorge Lomba, cap del departament d’Espai del Centre per al Desenvolupament Tecnològic i Industrial (CDTI).

Les estimacions més precises, per tant, només es podran fer unes quantes hores abans del reingrés, recalca aquest expert, que assenyala que, segons els últims càlculs a partir d’observacions i models matemàtics, les restes del coet que podrien caure a la Terra ho farien en algun punt dels paral·lels 41. I amb més probabilitat a l’oceà Atlàntic, seguit del Pacífic i de l’Índic.

És cert, agrega, que a la zona que separa el paral·lel 41 nord i sud es troba una part d’Europa i en concret Espanya, però en el dia d’avui les possibilitats que les restes caiguin en superfície terrestre són molt baixes: "la probabilitat que caigui a Espanya ha augmentat un 50% en les últimes 12 hores, però continua sent molt baixa". "Durant les 15 hores en què podria produir-se l’entrada en l’atmosfera terrestre, sobrevolaria territori espanyol durant menys de 3 minuts".

Tant el Pentàgon (Estats Units) com el Servei de Vigilància i Seguiment Espacial de la Unió Europea (EUSST) estan monitorant el coet xinès que està fora de control i veuen poc probable que caiguin restes del mateix en zones poblades de la Terra.

El coet (un Long March 5B), que va ser utilitzat la passada setmana per la Xina per llançar a l’espai u dels mòduls de la seua futura estació espacial, té una massa estimada que oscil·la entre les 17 i les 21 tones i una mida d’uns 30 metres, la qual cosa el converteix, en el passat proper, en un dels trossos de runa més grans que reentrarían en l’atmosfera, d’allà la seua vigilància continuada.

L’EUSST està coordinat pel CDTI i té diversos serveis en marxa, entre ells el de vigilar objectes que vaguen sense control i que podrien reentrar en l’atmosfera terrestre. Aquesta vegada, encara que la coordinació global de l’EUSST la porta l’organisme espanyol, li ha tocat a Itàlia coordinar les dades respecte al coet xinès. Per a això es nodreix de mesuraments de telescopis i diversos radars, entre ells el de la base de Morón de la Frontera (Sevilla), que ha estat enviant dades fins ahir.

Encara que el radar sigui a Sevilla, depèn del Centre Espanyol de Vigilància i Seguiment Espacial, ubicat en la base militar de Torrejón de Ardoz (Madrid) i gestionat pel CDTI; Itàlia demana les dades al centre madrileny i aquest comanda el radar de Morón perquè "apunti" on es vol que ho faci i reculli dades, segons Lomba.

Els radars europeus han pogut observar l’objecte xinès entre 15 i 20 vegades els últims tres dies i les dades últimes del radar espanyol es van enviar ahir: ara el coet està en una òrbita en la qual no pot ser captat per aquest radar. Segons Lomba, l’artefacte està vigilat a tota hora i per la seua mida la possibilitat que algunes de les seues restes entrin en l’atmosfera "no és menyspreable".

No és la primera vegada que una nau xinesa està en el punt de mira de serveis de vigilància de tot el món, inclosa Espanya. L’abril de 2018 el laboratori orbital Tiangong 1, que estava en desús des de 2016 i que vagava sense control per l’espai, va reentrar en l’atmosfera terrestre sobre l’oceà Pacífic sud. En aquella ocasió, on els riscos associats també van ser petits, el CDTI va ser el que va coordinar a la UE el seu seguiment.

Per a això va utilitzar dades de diferents punts europeus –radars, estacions làsers i telescopis– que va manejar el Centre Espanyol de Vigilància i Seguiment Espacial de Torrejón de Ardoz. En aquella ocasió, com en aquesta, es va informar en temps real de la reentrada als serveis de protecció civil de tot Europa; se seguiran, per part europea, actualitzant les prediccions dos vegades al dia, tant divendres com dissabte.

Avui des de la Xina el portaveu del Ministeri de Exteriores Wang Wenbin ha assegurat que "la majoria de les restes del coet es desintegraran i es destruiran durant la seua reentrada en l’atmosfera; és altament improbable que causin cap dany a la Terra".

Comenta el contingut

Descobrir
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre