Els test d’antígens són menys eficaços per a asimptomàtics

Un estudi dirigit pel doctor responsable de l’Àrea Covid de la Universitat de Navarra, Alejandro Fernández Montero, i publicat a la revista "EClinicalMedicine", destaca que la prova ràpida d’antígens és "una eina útil quan es realitza en població amb símptomes i s’interpreta de manera adequada, però en les poblacions de baix risc la proporció de falsos negatius és més alta i per tant un resultat negatiu no descarta la infecció per la covid".

Per tamt, les proves ràpides per a la detecció de SARS-CoV-2 són menys eficaces quan es realitzen en població asimptomàtica i, per tant, no són proves útils per realitzar garbellaments massius.

En una nota, el centre navarrès explica que, quan es duu a terme en pacients simptomàtics, la prova d’antígens ha demostrat tenir una "alta sensibilitat i especificitat", complint els criteris de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

L’estudi també ha comprovat que la sensibilitat de la prova d’antígens (la capacitat per detectar individus infectats) està directament relacionada amb la càrrega viral en l’organisme, de manera que la prova és capaç de detectar càrregues virals altes, però no de detectar les càrregues virals més baixes, que poden correspondre amb l’inici o amb el final de la infecció per coronavirus.

Han estat 2.543 persones, entre empleats i alumnes de la Universitat de Navarra, els que van participar en l’estudi que es va desenvolupar entre els mesos de novembre de 2020 i gener de 2021, l’objectiu del qual era validar les proves ràpides d’antigen de covid-19 comparant-les amb les proves PCR, realitzades dins del programa de garbellament que es va dur a terme en el centre acadèmic.

L’únic criteri d’exclusió va ser la presència de símptomes compatibles amb covid-19 (febre, tos persistent o dificultat per respirar), i no es va excloure persones amb símptomes inespecífics o als contactes estrets.

De fet, els investigadors van dividir la població en participants de baix risc (asimptomàtics) i participants de més risc (contactes o símptomes lleus) per analitzar com es comportava la prova ràpida en cada grup.

A cada participant se li van prendre dos mostres i se li van realitzar les dos proves, PCR i test d’antígens. Els resultats de les proves PCR van donar un percentatge de positivitat de l’1,93 %: 49 casos positius, dels quals 35 van ser detectats també pel test ràpid d’antígens i 14 no ho van ser.

Això implica que gairebé el 29 % dels positius no van ser identificats pel test ràpid (sensibilitat igual a 71,43 %). Aquest percentatge de falsos negatius encara es va incrementar més, fins un 47 %, en cas de participants de baix risc i asimptomàtics. Aquí la sensibilitat del test va disminuir fins el 53,33 %.

Amb tot això, Alejandro Fernández-Montero ha indicat que "el problema és que en aquests casos positius que es queden sense diagnosticar pel test d’antígens, no sabem si són casos en els quals ja estan eliminant la infecció i per tant no encomanen, o la persona es troba el començament de la malaltia i en un període breu de temps tindrà una capacitat molt alta de contagi".

Les mateixes fonts assenyalen que els resultats de l’estudi reforcen les recomanacions actuals de l’OMS que la validesa i la sensibilitat d’aquestes proves ràpides s’han d’avaluar millor i per tant actualment no es recomanen per al diagnòstic d’infecció per coronavirus en poblacions asimptomàtiques.

Els investigadors advoquen per millorar els garbellaments amb test d’antígens mitjançant l’ús de qüestionaris clínics per seleccionar els participants de més risc, la confirmació dels resultats negatius amb PCR o l’ús de proves ràpides seqüencials repetitives.