x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Successos

El TSJC confirma sis anys de presó per a la prostituta que va estafar un milió d'euros a un client

  • Europa Press
Actualitzada 06/11/2021 a les 17:11

Tenien una relació d'"íntima amistat" i ella li anava demanant diferents quantitats de diners inventant "situacions extremes"

El TSJC confirma sis anys de presó per a la prostituta que va estafar un milió d'euros a un client

El TSJC confirma sis anys de presó per a la prostituta que va estafar un milió d'euros a un client

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© El TSJC confirma sis anys de presó per a la prostituta que va estafar un milió d'euros a un client

El Tribunal Superior de Justícia de Cantàbria (TSJC) ha confirmat la sentència que va condemnar a sis anys de presó a la treballadora d’un club de cites que va estafar gairebé un milió d’euros al llarg de tres anys a un client amb el qual havia travat una relació d’"íntima amistat".

El fallo de la Sala Civil i Penal del TSJC desestima així el recurs plantejat per l’acusada contra la sentència de l’Audiència Provincial de Cantàbria, en el que sol·licitava la seua absolució apuntant, entre altres motius, un error en la valoració de la seua relació amb la víctima, que segons ella era "sexual i mercantil", per la qual cosa l’home havia de pagar pels seus serveis, mentre que ell assegurava que era "d’amistat i confiança".

La sentència considera l’acusada, de 32 anys i de nacionalitat romanesa, autora d’un delicte continuat d’estafa i, juntament amb la presó, li imposa una multa de 4.320 euros i el pagament d’una indemnització a la víctima igual a la quantia defraudada, 922.000 euros.

Segons assenyala, la dona va conèixer l’home al club de cites on treballava i van establir "una relació d’íntima amistat" i "conscient" que ell disposava de patrimoni, va ordir "una sèrie d’actuacions per "obtenir la quantitat més gran de diners possibles d’aquest".

Així, li va anar demanant diferents quantitats inventant "situacions extremes", com que havia d’operar-se per a una extirpació d’úter i per un tumor cerebral, així com rebre tractament de quimioteràpia i radioteràpia, així com que havia estat objecte d’enganys i segrestos.

D’aquesta manera, va rebre entre 2015 i 2017 un total de 922.000 euros, que l’home va obtenir amb la venda de tres immobles i amb cinc préstecs que va sol·licitar al seu amic i uns altres quatre a entitats bancàries.

Una vegada que la condemnada "va tenir la convicció de què no anava a obtenir més beneficis econòmics, va trencar tota relació amb el perjudicat i va desaparèixer del seu lloc de residència habitual".

En el seu recurs, la dona al·legava també que en els testimonis de l’amic i el germà de la víctima, que van corroborar la versió de l’home en el judici celebrat al gener, hi ha ànim d’espuri perquè la condemna "és l’única manera que tenen de recuperar els diners".

Tanmateix, el TSJC comparteix la valoració de la prova del tribunal d’instància, i determina que la víctima va entregar quantitats a l’acusada primer "per la relació d’amistat i confiança" que els unia i per creure els seus relats, i després per considerar que l’entrega de més diners era "l’única via" per recuperar el que li havia donat.

La Sala també assenyala que existeix una "clara contradicció" per part d’ella, ja que va negar en el judici que reclamés diners al denunciant per pagar malalties o extorsions, però l’havia reconegut anteriorment en fase d’instrucció i així ho van declarar també la víctima i els testimonis i es va provar amb els missatges de WhatsApp entre ambdós. En contraposició, la dona va assegurar que el seu client l’hi donava per pròpia voluntat per a "les seues coses".

Igualment, negava en el recurs que existís engany perquè ell és "un home madur, experimentat, amb formació universitària", argument que rebutja la Sala i apunta que l’acusada feia creure a l’home que necessitava diners amb urgència per malalties molt greus, i per situacions de delinqüència, per a finalment fer-lo creure que, deixant-li més diners, podria recuperar les sumes abans entregades.

A més l’acusada assenyalava que la quantitat objecte d’estafa provada és només de 278.350 euros, però el tribunal determina que són 922.000 perquè és la xifra que es fa constar en document de reconeixement de deute subscrit per la dona, ja que firmava aquests documents per fer creure a l’home que li tornaria els diners quan li demanava més.

Finalment, s’oposava a la multa de 4.320 euros i al·legava no tenir mitjans econòmics, però el TSJC conclou que la sanció "no resulta desproporcionada" i "no és excessiva per a una persona que ha percebut quantitats tan elevades i susceptibles d’atorgar-la una còmoda situació econòmica".

Contra la sentència del TSJC cap recurs de cassació davant del Tribunal Suprem.

Temes relacionats
Descobrir
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre