SEGRE

TECNOLOGIA INVESTIGACIÓ

La UdL millora el 'nas electrònic'

Aconsegueix per primera vegada que aquest dispositiu per detectar gasos sigui més simple i, alhora, més efectiu || D'aquesta forma aconsegueixen reduir el cost a uns 200 € i el consum d'energia

L’eNose de l’Escola Politècnica Superior de la UdL, amb els setze sensors MOX.

L’eNose de l’Escola Politècnica Superior de la UdL, amb els setze sensors MOX.ROBÒTICA UDL

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

El Laboratori de Robòtica de la Universitat de Lleida ha optimitzat un nas electrònic (eNose) capaç de detectar dos compostos volàtils amb precisió utilitzant setze sensors iguals i poc específics. És la primera vegada que s’aconsegueix, ja que habitualment aquests dispositius utilitzen més detectors i més especialitzats. L’objectiu final és desenvolupar un sistema olfactiu artificial portàtil, de baix cost i baix consum energètic.

Els resultats de la investigació, que obre un ampli ventall d’aplicacions pràctiques, s’han publicat a la revista Sensors. “El més normal és utilitzar molts sensors molt diferents per poder detectar un ampli rang de substàncies”, va explicar el professor i responsable del Laboratori de Robòtica de la UdL, Jordi Palacín. “Se n’han arribat a utilitzar més d’un miler en un eNose, la qual cosa encareix el producte acabat”, va afegir.

Tanmateix, els investigadors de l’Escola Politècnica Superior han utilitzat un mateix tipus de sensor digital en miniatura que habitualment només es fa servir per mesurar la temperatura. “Ens dèiem que era impossible afinar la detecció de gasos i hem aconseguit una taxa d’encert molt elevada amb el processament de senyal”, va destacar Palacín. Els resultats dels experiments de validació han demostrat que processant les dades dels sensors es poden detectar, com a mínim, dos tipus de gasos.

En els assajos en condicions de laboratori han aconseguit classificar amb èxit l’etanol i l’acetona, amb una taxa d’encert superior al 94 per cent dos dies després del calibratge i de més del 70 per cent dos setmanes després. El disseny de la UdL consisteix en una matriu amb setze sensors digitals en miniatura d’un sol tipus capaços de fer mesures simultànies de temperatura de l’aire, pressió, humitat i del total de compostos orgànics volàtils. Compten amb una capa semiconductora amb un òxid metàl·lic (MOX) que és molt sensible a la presència de gasos.

Aquest prototip de nas electrònic, que en millora un d’anterior que els investigadors de la UdL van incorporar en un robot mòbil per detectar una possible fuita de gas, redueix la mesura, el consum d’energia a 0,9 W i el cost a uns 200 euros.

“Es poden incorporar a qualsevol màquina i al mòbil”

El responsable del Laboratori de Robòtica de la UdL va destacar que el nou prototip es pot incorporar a qualsevol màquina de qualsevol indústria, com una càrnia o una processadora d’aliments, per detectar possibles fuites de gas i fins i tot d’olors. “Es podria incorporar el sentit de l’olfacte a qualsevol màquina amb una reducció del cost molt important, ja que els sistemes actuals superen els 6.000 euros”, va afegir. Segons Palacín, tot i que encara no s’ha provat, es podria dissenyar l’aplicació a través del telèfon mòbil, per la qual cosa és important haver superat l’inconvenient de l’estalvi d’energia.

L’eNose de l’Escola Politècnica Superior de la UdL, amb els setze sensors MOX.

L’eNose de l’Escola Politècnica Superior de la UdL, amb els setze sensors MOX.ROBÒTICA UDL

tracking