Nens i adolescents: els beneficis de viure a la ciutat són cada vegada menors

Els beneficis de viure a la ciutat, quant al creixement i desenvolupament saludable dels nens i adolescents, són cada vegada menors a nivell mundial, segons una anàlisi liderada per l'Imperial College London (Regne Unit) i publicada a la revista científica 'Nature'. L’estudi, en el que han participat més d’1.500 investigadors, entre ells alguns professionals de la Gasol Foundation, ha analitzat les dades d’altura i índex de massa corporal (IMC) de més de 71 milions de nens i adolescents (d’entre 5 i 19 anys) de 200 països, recollits entre 1990 i 2020.

Concretament, la Gasol Foundation ha contribuït amb dades de PASOS 2019, estudi representatiu sobre els estils de vida i la prevalença d’obesitat dels nens de 8 a 16 anys a Espanya; i de l’estudi SantBoiSà, una àmplia cohort de seguiment de l’obesitat infantil i els estils de vida que es va iniciar el 2015.

Les ciutats poden brindar més oportunitats en matèria d’educació, nutrició, esport, lleure i sanitat, la qual cosa ha contribuït que els menors en edat escolar que vivien en ciutats fossin més alts que aquells que vivien en zones rurals durant el segle XX en la majoria de països, exceptuant alguns casos en estats rics. Ara, l’estudi mostra com, al segle XXI, la diferència en l’altura que beneficiava nens i adolescents residents en àrees urbanes ha disminuït, ja que els nens que viuen en àrees rurals cada vegada són més alts.

El nou estudi també ha analitzat l’IMC dels nens, permetent avaluar la relació entre pes i altura. Els resultats indiquen que els nens que vivien en zones urbanes presentaven un IMC lleugerament superior el 1990. El 2020, la mitjana va augmentar en la majoria de països, especialment en els nens que vivien en ciutats, excepte en el sud-est asiàtic i l’Àfrica subsahariana. Encara així, durant aquest període de 30 anys, les diferències entre IMC en àrees urbanes i rurals es van mantenir petites (menys d’1.1 kg/m2, corresponent a menys de 2 kg de diferència en un nen que mesura 130 cm).

"Els resultats d’aquest gran estudi global posen en dubte la percepció estesa que la nutrició i la salut és pitjor entre els nens i adolescents que resideixen en ciutats. Encara que les ciutats continuen oferint més beneficis per a la salut dels nens, nenes i adolescents respecte a les zones rurals, aquestes estan retallant distància gràcies a les millores en la sanitat, la nutrició i la higiene", ha comentat la doctora Anu Mishra, del Imperial College London i autora principal de l’estudi.

En contra de la creença que la urbanització és un dels principals factors que determinen la pandèmia d’obesitat, l’estudi mostra que l’altura i l’IMC en multitud de països desenvolupats occidentals no han variat sifnificativament en els últims anys, trobant diferències mínimes per a l’IMC entre la població resident en àrees urbanes o en àrees rurals.

"El problema no és tant si els nens viuen a la ciutat o en zones urbanes, sinó que on viuen aquelles persones amb pocs recursos, i si els governs estan afrontant les desigualtats socials amb iniciatives com ajuts econòmics i beques menjador", ha detallat el professor Majid Ezzati, un altre dels autors principals de la investigació i també membre del Imperial College London.

El director global d’Investigació i Programes de la Gasol Foundation, Santi F. Gómez, ha assenyalat que les dades d’aquest estudi "haurien de motivar l’adopció de mesures estructurals". "Haurien de promoure el desenvolupament saludable de la població infantil amb indiferència de si resideix en ciutats o zones rurals i, sobretot, haurien de considerar la importància d’abordar les desigualtats socials en salut, tal com ho fa el Plan Estratégico Nacional per a la Reducció de l’Obesitat Infantil presentat recentment pel Govern d’Espanya", ha reblat.