La ceguesa
Per als que, a aquestes alçades del partit, tenim clar que volem una Catalunya independent en forma de república, només pot suposar motius d’alegria l’erràtica estratègia de l’espectre espanyolista defensor del no. Ja no em refereixo al mantra legalista que, des del Govern, s’entossudeixen a cantar dia sí dia també, com si la Constitució espanyola del 78 i tot l’aparat legal que se’n deriva s’haguessin trasmudat en paraula divina, immutable i ontològica, que es bastaria per neutralitzar el problema davant una participació significativa a les urnes l’1 d’octubre. Aquesta posició tan poc realista i mancada d’imaginació ens la coneixem des que es va iniciar el procés i ja no ens hauria de venir de nou. Em refereixo en canvi a la mena de suïcidi col·lectiu que sembla suposar per als partidaris del no la negativa a participar en un referèndum n el qual, si es decidissin a anar-hi massivament, tindrien molts números per guanyar-lo.
Els resultats de l’enquesta publicada per l’Institut Opinòmetre indiquen d’entrada que la hipotètica participació total seria prou alta per considerar-la homologable: un 64,2%, dins la mitjana de participació en unes eleccions catalanes, i això tractant-se d’un referèndum al qual s’oposa el Govern espanyol. El sí, en aquest cas, guanyaria per un marge amplíssim, un 67% davant un 19% . El més curiós és que, dins del gruix votant del no, només hi figura un terç dels que estan en contra de la independència. Els dos terços restants consideren, ras i curt, que no s’ha d’anar a votar. Voleu una mostra més clara d’acció contraproduent? Les dades indiquen una possible victòria del no en el cas que el ventall social d’aquesta opció es mobilitzés, o un resultat prou ajustat per decantar-lo cap a la negativa si el tram d’indecisos es posiciona, però tant els representants ideològics i polítics com una majoria dels potencials votants del no segueixen empedreïts a prohibir el referèndum. Ha arribat la situació a un grau d’absurditat insuperable, o és que els partidaris de la independència, per tal d’exercir el dret fonamental de votar, arribem al punt de suggerir a les forces del no com s’ho han de fer per guanyar? És clar, però no ens escolten, perquè el caràcter sagrat de les essències espanyoles, convenientment disfressades de civilitat i modernitat amb la coartada de la Constitució i les lleis, no poden ser qüestionades, fins i tot si, ignorant el diabòlic referèndum, perilla la pròpia legitimitat d’un no que els vots haurien ratificat.
Sí. El revestiment diví de les pròpies conviccions, alienes al debat, el matís i la discrepància, és el motiu. Com s’explica, si no, aquesta ceguesa inaudita en els cercles de poder i d’opinió, quan t’equiparen a dictadors diversos mentre ignoren la vergonya certa i contrastada de l’Operació Catalunya, revelada en un reportatge que cap canal espanyol va voler emetre?
