Addictes a les sèries

Internet ha revolucionat la manera com consumim continguts audiovisuals. S’han acabat les dictadures de la graella tradicional, l’emissió única i irrecuperable de programes i sèries. La cadena nordamericana HBO, que també és plataforma, manté el sistema d’estrena escalonada i els seus fans han d’esperar una setmana entre un capítol i el següent. Netflix és una altra història: filla directa de la globalització digital, aposta per penjar tots els capítols de la temporada de cop. Cadascú pot escollir el ritme amb el qual vol consumir la sèrie. Els més compulsius fan autèntiques maratons per engolir tota temporada d’una tirada. L’anglès és una llengua amb una alta capacitat per crear paraules noves: aquests nous consumidors s’anomenen binge-racers.

Quan mirem un capítol, si no diem res la mateixa plataforma empalma amb el proper, i així successivament. Aquesta lògica, sumada a les possibilitats de saltar-nos les lletres de crèdit entrants i sortints, converteix el pas d’un capítol al següent en un tràmit gairebé imperceptible. Segons Diego Redolar, professor de Ciències de la Salut de la UOC, “aquesta disponibilitat immediata ajuda que s’activi aquella part del nostre sistema nerviós que facilita que la persona pugui enganxar-se amb més facilitat i sentir dependència”. Una temporada poden arribar a ser més de quinze hores seguides d’emissió, i això implica una experiència d’immersió en un món que, una vegada acabat, ens pot deixar una sensació de buit “similar al consum de substàncies d’abús”. També existeix un risc d’aïllament, el fet de consumir moltes hores de sèries en temps de lleure fa que els binge-racers tendeixin a reduir la seua vida social, amb el risc que això comporta. Segons Netflix, els thrillers i les sèries de terror com Dexter, The Killing, Breaking Bad o Stranger Things són les que més enganxen els espectadors a l’hora de fer maratons.